diumenge, 16 de setembre del 2012

REGAL


Camina sense esma,
fa dies que té mala sort.
Quan arriba a casa,
acaricia el gatot.
L'emoció que experimenta,
és un regal de bona sort.

10 comentaris:

  1. M'agrada Montse, encara que la cantireta té raó, és trist, amb un cert consol...

    ResponElimina
  2. Bon post Montse! Fantàstica dualitat: alegria-tristesa!

    ResponElimina
  3. Jo ni tan sols tinc ... un gat a casa.

    Bona tarda Montse.

    ResponElimina
  4. Per a que després diguen dels gats negres...

    Molt bo.

    ResponElimina
  5. Al menys té qui el consola.
    Molt maco!

    Una aferradeta.

    ResponElimina
  6. La bona o la mala sort, moltes vegades se la busca cadascú...
    Els animalons, solen alegrar-nos el dia, sobretot si són mansois...
    Petons.

    ResponElimina
  7. Sempre hi ha algú o algo que pot animar el dia, encara que sigui un animal de companyia, una cançó, un llibre...

    ResponElimina
  8. encara sort del gat! pot sonar a tristoi i també s'acosta a allò real

    ResponElimina
  9. Sort que té companyia que parla el seu idioma.

    ResponElimina