LA DESCOBERTA D'EN JIM

En Tinet trist i melancòlic, escolta l'historia de l'esclau Idris, que a poc a poc li penetra enfortint aquest jo complex.
Després d'unes quantes sessions, es troba millor i més reforçat per superar les adversitats i seguir el camí de sentir-se estimat.
Feia dies que no hi anava, al bar Blau, avui li ve de gust. Entra tot saludant al seu amic mag, que havia acabat l'actuació, demana una birra i s'asseu al racó de sempre, disposat a gaudir d'aquest bon ambient i bona música. De sobte percep aquella mirada intensa des de la barra, es gira i tot seguit sent: Hola, sóc en Jim, no sé tu com et trobes, jo ara mateix no desitjo res més, que poder seure i escoltar junts la veu d'aquest deliciós poema.

Jo em donaria a qui em volgués
Com si ni jo me n'adonés
I d'aquest donar-me, com si ho fes
Un jo de mi que m'ignorés

Jo em donaria a qui es donés
A canvi meu per sempre més
Que res de meu no me'n quedés
En el no meu que jo en rebés

Jo em donaria per un bes
Per un de sol, però que besés
I del besat em des-besés

Jo em donaria a qui em volgués
Com si ni jo me n'adonés
Com una almoina que se'm fes

BAIXADA AMB RAI

Aquest Rai de tres trams lligats amb redortes, és un homenatge a tots els raiers que  baixaven des del Noguera Pallaresa fins a l'Ebre.
Davanter i cuer sobre el rai, barranquejant pels congostos i amb l'ajuda del portador de la ganxa, que li serveix d'ajuda per evitar l'embarrancada.
Aprofitaven la força de  l'aigua per transportar els grans troncs de fusta tallats als boscos del Pirineu.

Aquest rai arribarà a la teva platja de còdols per fer-hi un petit descans ben merescut.


et regalo un escenari

EL TINENT GEORG

El jardiner la veu allà asseguda, a prop del cirerer, amb l'urna sobre la falda. Sap a què és degut el seu abatiment.

La noticia aparegué a tots els diaris; explicaven amb tota mena de detalls la desaparició del tinent Georg. Es deia que ja feia mesos havia decidit preservar la vida de la seva dona i fill, enviant-los a viure a Catalunya. Pressentia que a Alemanya vindrien mal dades quan assistia als discursos d'aquell homenet cridaner i ferotge. Cada dia tenia més clar que aquell uniforme, el qual havia portat amb gran orgull, ja no significava res. Llavors en la seva solitud, no podent suportar més totes aquelles contradiccions, tot escoltant l'opera Wagneriana de Tristany i Isolda, va decidir llevar-se la vida.

-Ell, torna a mirar-la i s'hi atansa, tot seguit comença a fer un sot.
-Ella silenciosa, hi diposita les cendres, mentre ell, cull un penjoll de cireres i el deixa dins el forat.
Ara es sent més alleugerida, sap que sota el cirerer restarà acompanyat per sempre.

el tinent

EL JARDINER

Ell resta embadalit sota el cirerer,
ara és temps de florir,
i lluir precioses flors blanques.
Convertides en fruits vermells,
ens donarà el penjoll de cireres,
que ens farà fruir.


et regalo un personatge