M'ESTIMES O NO M'ESTIMES

Dius que m'estimes,
però se'm fa molt difícil de creure't,
quan penso que acabaré rostit a la cassola.

TOT ÉS POSSIBLE

Viatjo al país dels somnis,
 per sentir-me diferent i poder
 ser protagonista de la meva història.

MIRA'M

Et trobo a faltar,
em diuen que vius allà dalt.
Surto al carrer i et crido,
vull que em vegis jugar.

DIA DE REIS

Avui dia de Reis,
m'he vestit com tu,
per poder volar
i ser Reina.

RASTRE

No he parat de caminar ni un moment, seguint el rastre d'aquesta olor tan penetrant.
Ara que et tinc davant, amb el cor ben accelerat, no sé com dir-te ...  que no tornis a menjar més mongetes. 

EN ROC I JO

Tu coneixes el meu neguit,
sense paraules em fas companyia.
Jo t'acaricio agraït, i poc a poc
la por desapareix silenciosament.

PASTÍS FENT EQUILIBRIS

Els meus pares es passen tot el dia enlairats fent equilibris, porten sempre el circ dins seu i per això m'han muntat aquest pastís d'aniversari, per celebrar que avui fa 10 anys que jo hi vaig néixer.
Mentre m'enfilo per aquesta escala per bufar l'espelma, penso un desig......M'agradaria que de tant en tant els meus pares possesin els peus a terra.

IDEALS

Avui, l'avi de la Jana faria 80 any.
Ella mastegant xiclet, l'infla mirant de fer una bombolla molt grossa i abans que exploti, no pot estar-se'n de demanar un desig, que els ideals republicans del seu iaio es facin realitat.

BIVAC

-M'agradaria ser gran per poder fer el què volgués.
-Jo desitjaria que el temps s'aturés i quedar-me aquí totes les nits al ras, contemplant els estels.
-Per què no t'agrada fer-te gran?
-Doncs, perquè quan deixem de ser nens, mai hi ha prou temps per fer bivac.

VEIG, VEIG....

-Què veus?
-Veig un nen que vola en un globus molt gran, i no para de somriure mirant els núvols.
- Jo, veig , veig....un gran núvol que li llença una pluja de petons.

L'OLFACTE

-Vols dir què anem bé?
-Crec que sí, o potser hauríem d'haver agafat l'altre camí
-Ai! aquests humans, sempre desconfiats i canviant de parer. On anirem a parar, tenen sort del meu olfacte.

NIT DE REIS

Ella, es diu Ariadna. Té casa, pares , germans i molts amics. Viu en una casa calentona, on sempre troba menjar, es sent protegida, amb una habitació plena de joguines i cada nit abans d' anar a dormir li expliquen un conte.
Aquesta nit de Reis, somia amb els nens que els hi manca tot; llavors comença a dansar i dansar, per demanar tan sols un somriure i una mà que els acaroni amb tendresa. Ella, balla i balla sense parar, no vol que s'aturi mai aquesta dansa, fins que aquest somni es faci realitat.

SOMNIS

La Martina des de la finestra observa la nena que, exultant, fa volar les fulles.
Li recorda temps passats, quan també ella era una nena, que jugava i corria  pels carrers del poble. Sobretot reté a la memòria aquella imatge, en la que saltava il·lusionada, pensant que podria tocar el cel, ara ja no s'ho creu, però no ha deixat mai de somiar-hi.
I ja se sap que els somnis ho fan tot possible, fins i tot poder tocar el cel als 92 anys.

CANT

D'on surt aquest cant? Clara, veus algú?
No, solament sento dir, que aixequem la vista,
i tu Foc, que hi veus?
Nyuc, nyuc, només veig un estol d'estrelles en forma de carro,
Ahhh, si... Jo també,
Carles, fixat. allà, allà,,,, Ah!!! sí, síii Ja ho veig.
Ho escolteu bé ? ... diuen que aquesta terra algun dia serà lliure,
i que aixequem la vista per veure-la.

QUINA PICOR

-Aaaiiiih, uuuiiiih,,,Quina picor, potser m'ha picat el mosquit Tigre? Com és que a tu no t'ha picat?
-Perquè em protegeix el color vermell dels pantalons.
-Què vols dir?
-Dons que el mosquit al veure els teus pantalons blaus, es pensa que tens sang blava, com els Reis.
-Però jo creia que la sang era tota de color vermell.
-Sí, la sang és tota del mateix color, però encara existeixen Prínceps i Princeses.

LA DISFRESSA

Damunt el taulell hi havia la revista de l'associació de veïns del barri, a la portada s'hi anunciava la festa de disfresses per aquesta tarde.
No disposava de massa temps per participar-hi, per aquesta raó començà a remenar i regirar tots els racons, prestatges i calaixos; fins a trobar la peça escaient.
Fou així, amb aquesta perruca ben guarnida, que aparegué al local on s'hi feia la festa. Tothom al veure-la, quedava sorprès, mentre comentaven, ... però si és la senyora Conxita, la de la botiga de vetes i fils, que darrera el taulell ens atén tota seriosa i educada ....
Ella per primera vegada mostra una cara diferent i, envoltada de gent, se sent contenta i satisfeta.

L'ANIVERSARI

Què hi fa la Janick a la platja, el dia del seu aniversari?
És ella, dins del seu somni, quan de sobte es desperta pels salts que fan sobre el seu llit el Toni i la Carlota, tot cantant anys i anys l'omplen de petons en mig de fortes riallades, mentre els pares se'ls miren tot cofois.
Quan arriba l'hora del pastís i abans d'apagar les espelmes, tanca els ulls i altre cop es veu a la platja amb les seves dues cuetes, dibuixa un gran somriure a la sorra i l'envia a tots els nens del món. Obre els ulls i amb una forta bufada les apaga totes sis.

LA FLORETA VIATGERA

Els habitants d'aquell poblet de muntanya, no se'n sabien avindre de com se n'havia salvat  d'aquell incendi tant devastador.
Ara, era especial i única; i lluïa enmig d'aquell munt de cendres.
Els nens reunits a la plaça van decidir fer torns per regar-la, per tal que sobrevisqués.
Fou així, com  la Maria cada dijous sortia amb la regadora, tota il·lusionada i amb moltes ganes d'explicar el conte que havia preparat durant la setmana.
Ella creia amb el poder màgic dels contes.
Aquest dijous l'hi explicava que: ... "Hi havia una vegada una floreta que volia viatjar, i per poder fer-ho va cridar al senyor vent  que amb la seva bufera se l'endugué d'una volada. I fou així com va conèixer molts països , i allà on anava hi deixava caure una llavor per fer créixer noves flors."

PASSA L'ESCOMBRA

Ella n'estava ben tipa d'aquesta situació, ..."ja n'hi ha prou, a partir d'ara faré entrega d'aquesta escombra al meu germà."
L'endemà, es disposa passar a l'acció, així que es lleva el Marc; després d'esmorzar, quan agafa la bicicleta per sortir al carrer, l'atura i li passa l'escombra.
En Marc sorprès, està a punt de llençar-la desafiant, però se n'adona, per la mirada ferma de la Marta, que no li permetrà més continuar amb aquesta injustícia.
Això s'ha acabat, ella també vol gaudir de la vida.
Tot seguit li dóna la bicicleta i sense cap tipus de manies comença a escombrar.