divendres, 1 d’octubre del 2010

NEM A CA LA IAIA

Tot aquest reguitzell de besnéts.... Lluís, Quique, Marc, Eugeni, Dani, Nasi, David, Jaume, Oriols, Quimet, Jordi, Xavier, Ramon, Susanna, Pili, Marta, Marijó, Eva, Judit, Anna.... passaran quatre dies amb la iaia Macianna.

Primer dia. L'arribada
I vet aquí que arribat el gran dia. Ella, com sempre amb el seu mocador lligat al cap, els rep amb molta il·lusió, no paren fer-li petons. Diu:
- Estic molt cofoia de veure-vos i de rebre tots aquest potxons. Avui, soc la dona més feliça de tota la vall.
En un tres i no-res, som-hi, tots asseguts a taula, que esta guarnida amb pernil, pa sucat amb tomata, xolís, secallona, formatge, olives, nous i ametlles garapinyades. Mentre s'ho mengen, ella se'ls mira satisfeta, els sent dir: ...Iaia, tot és molt bo.
- Heu de saber que tots aquest productes són d'ací praixò ho trobeu tant bo.
A boca-foscant, abans de que el sol s'amagui, van a veure l'arribada de l'escamot d'ovelles de l'oncle Peret.
-Au nens, arriem-nos tots ací al racó i mireu de no fer sorroll, donques esventariau a tot el ramat, i vatua-deu quina feinada per arreplegar-les de nou. Des de ací veurem com venen. 
S'atansa l'oncle amb el seu ganxo de pastor, la samarra i amb el morralet a l'esquena; el segueix el gos pigallat que no el deixa ni un moment. De tants be.be....be.eeeeel que ressonen, juntament amb el dringar de les esquelles, sembla un gran concert.
-Quan era xicoteta com ara vatres, m'agradava veure com les auvelles reconeixiven als seus fills pels seus beeel i per l'olor diferent que despreniven quan els ensumaven fins trobar-los, aleshores els veiva a tots popant de la mare i mouent la cua.

Segon dia. L'era
Passada la primera nit, quan es lleven, el foc ja està encès i dels cremalls hi penja un calder ple de totes les triadures de trumfes, cols, enciams i altres restes que es van acumulant, com el pa sec. Ella, els hi explica que tot es fa bullir i a l'endemà s'hi afegeix la farina de segó i en surt una bona pasterada. Argumenta:
-Praixò les gallines ponen agueixos ous tan bons.
Tots l'acompanyen a l'era, quan obren la gàbia dels conills es troben una gran sorpresa: Hi ha set conillets petits acabats de néixer. Iaia iaia, tots criden, mentre ella amb el dit al mig dels llavis fa.
-Txiiiit... deixeu-los tranquils amb la seva mare. Goiteu, lo porc ací, en aquest corral. Quan sigui gras, farem lo mandongo i menjarem xulles, botifarres, llangonissa, pernil, xolís. Heu de saber que la gent de pagès a truca d'anys de conviure amb els animals, se'ls estima de debò.

Tercer dia. L'hort
La visita a l'hort es molt important, dons encara hi cull verdures i hortalisses que surten del seu treball dia rere dia, traient les males herbes. Ensenya:
-Veieu, quin be de deu de verdures, tavelles, trumfes, arbelles, pèsols, enciams, tomaqueres, carbassons. Açò, que porto sota lo devantal es un petit saquet de llavor de fesols. Sempre ho hem guardat com si fos un gran tresor, donques tenen tants anys que no acabaríeu mai de comptar-los. Ara les colgarem ací en aquestos solcs amb l'ajuda de la xapolina. Som-hi, tots a plantar, i l'any vinent ens menjarem un bon plat de fesols, que vos hi llepareu els dits.

Quart dia. La bugada
Quan veu el munter de roba bruta, crida:
- Neeeens veniu estí, avui toca fer la bugada. Veieu, açò està fet amb oli vell, aigua i sosa, ho barregem tot dintre d'un calder, que posem al foc, i ho remenem fins que s'espessi; tot això ho fem amb molt tacto per tal de no cremar-nos la pell, desprès el deixem reposar i quan està fred lo girem i aboquem com si fos un pastís, goiteu, açò si que es un bon sabó de casa, i a fer de llisto que ens deixerà una roba ben lluenta.
A la nit, mentre fa una ullada a les seves coses, avisa:
- Demà abans de marxar heu de anar tots ben fargats, amb les sabates llustrades i ben cordades, no vos vui veure pas com uns esporrets amb poca roba, per si de cas el temps ens fes una mala passada i arribes la barrufa.
Abans de dormir-se, l'estiren de les faldilles i l' omplen de potxons de bona nit, tot fent cambuletes sobre el matalàs de llana, li diuen: ...Iaia, aquests quatre dies han estat màgics, com si haguessin viscut dins d'un conte,... ella somriu tota estarrufada.
-Mai tant. Això es degut a les bruixes amb valeadora, lego dormireu i somiareu
De bon mati, els desperta l'olor de..... i senten:
-Canallona, au espavileu-vos, que vos he preparat un bon cassó de xicolate desfet.

15 comentaris:

  1. saps? jo no he tingut la sort de conèixer avies o besàvies així...

    de fet no vaig "arribar" a temps de fer la coneixença de cap tipus...

    per això em fa una "envegeta" dolça i tendre el teu escrit...

    he pogut sentir les olors, els colors...

    gràcies...
    ;¬)*

    ResponElimina
  2. llegint-te m'ha entrat melangia d'uns temps que no tornaran, de la infància.. de tantes coses... tot i que les meves vivències no són tan camperoles!
    m'ha encantat conèixer noves paraules de coses velles, paraules amb molt encant, si més no per a mi.
    magnífic escrit!

    ResponElimina
  3. ai "reconeixiven", quina iaia més pallaresa :) les meues però ja vivien al pla i no parlaven gens així, encara bona part de la parla era gairebé idèntica, ai xiqueta!

    Un recull excepcional, gràcies! Ei! encara vas veure fer servir el tirapeu?

    ResponElimina
  4. M'agrada molt aquesta besàvia i el seu accent tant particular.

    ResponElimina
  5. Que maco!!!!!!!!!!!!!!!! Saps encara a casa de la meva mare n'hi ha hort, a on mon pare recollia el que plantave no sols per els seus nbets sino per els seus fills ara des de fa dos anys tot ha canviat des de que se'n va anar en pau descansi sols ens queda els bons records i els bon apats!!

    I ara ens estan recollin la verema altres veins..

    Bon cap de setmana bonica

    Petonetsssss

    ResponElimina
  6. amb tanta patuleia la iaia deu estar en forma...que sinó.
    Fa molt anys havia viscut en persona tot el contrari, anar de pagès, a viure uns dies en la més cosmopolita BCN

    ResponElimina
  7. M'ha agradat molt llegir el català de la iaia. Conec totes les paraules d'haver-les sentides en viu i en directe. Tot i que no sóc ni pallaresa, ni de cap terra de ponent... però he viscut una mica aquí i una mica allà...

    És una història molt tendra.

    ResponElimina
  8. jo també hi vull anar ca la iaia! molt bo montse!

    ResponElimina
  9. Viure en la casa de la mare de ma mare i de les germanes fadrines d'ella ha segut una de les coses millors de la meua vida. Olors i sabors, veus... Quina melangia llegir-te, Montse.

    ResponElimina
  10. Coses que no se m'esborren i de vegades em venen ganes d'escriure.
    M'has fet entrar en mon de records que enyoro... poder tornar enrere físicament... si un pogués...
    Anton.
    gràcies pels teus coment.

    ResponElimina
  11. Jo sí he conegut la meva iaia(no pas besàvia, però...) i la recordo parlant molt semblant a aquesta, fins algunes expressions són calcades...fa il·lusió llegir.ho!

    I, saps? Coses de la vida, aquesta nit he somiat que començava la meva ronda de contes i davant d'un gran grup, no en recordava ni un!!!! Per això m'ha fet gràcia llegir el post...jejeje

    ResponElimina
  12. Doncs, com que m'has donat permís de publicació al meu blog, ara mateix penjo aquest magnífic conte a la meva pàgina.

    ResponElimina
  13. Gràcies a tothom!!! Llegint els vostres comentaris em sento satisfeta, al veure que aquest conte "pallares" heu sabut captar l'encant.

    Clidice, si que vaig veure fer servir el tirapeu, també anomenat: gaiato, ganxo.

    ResponElimina