COMPOSITION X (relats conjunts)

Avui he tingut un dia dur de feina i mentre camino només penso en arribar a casa, per estirar-me al sofà i relaxar-me escoltant música. Quan he obert la porta i he vist tot aquest desori, tots els plans s'han esmicolat.
Altre cop repetint-se les mateixes experiències passades. Tant sols feia dos dies que en varem tornar a parlar i semblava que tot havia queda clar, com ho demostra aquest calendari subratllat de vermell, on es veu clarament, que avui et tocava a tu.
En aquest estat d'enuig i desil·lusió, et deixo aquesta nota per dir-te que no vull continuar.
Me'n vaig, només depèn de tu, que jo torni.
Aquesta vegada no et servirà de res la teva tàctica de regalar-me quadres de Kandinsky.

LA POSTAL

Als Pallars, a finals del segle dinou i principis del vint, hi havia molta misèria i molts joves van deixar família i poble, per anar-se'n a Amèrica creuant el gran oceà en busca d'unes condicions de vida millors.
Els meus besavis també havien viscut el dolor d'aquesta separació, quan dos fills de només divuit anys van decidir marxar.
No sé com expressar l'emoció intensa que debian sentir, quan rebien aquestes cartes postals que era l'únic mitjà de comunicació que tenien. Per a ells ho era tot, me'ls imagino com la retenien entre les mans i l'acariciaven, cada paraula era un trosset dels seus pensaments, que els hi donava esperança i ànims. La guardaven en un calaixet per poder-la rellegir i sentir-se a prop seu.
Penso que aquesta postal reté el bes i la carícia llunyana.

MIRA'M

Et trobo a faltar,
em diuen que vius allà dalt.
Surto al carrer i et crido,
vull que em vegis jugar.

BABAU (235è joc literari)

Pobre gripau, creia que era blau.
Ara sentin-se escanyat,
veu el color de la sang
i deixa de ser babau.

PINZELLADES

Quan sembla que tot s'acaba,
un bri d'esperança
et fa tornar a començar.
Com la brasa que s'apaga,
una bufada d'aire
la torna a revifar.

SÍ, VULL SEGUIR....

Cada pas endavant

deixa esllanguida la por,

el dubte es desfà.

NÚVOL I CADIRA (234è joc literari)

Dos mons,
uns perduts i abandonats,
altres vivint ben asseguts.

CHARLES DICKENS

200 anys d'història, però malauradament, aquells temps difícils se'ns apropen al nostre avui incert i retallat. Necessitem unes dosis de grans esperances.

TINC

No sé que tinc,
no tinc res i
ho tinc tot.
Tu i jo tenint-nos
a prop,
per sempre.

RETROBADA

El teu somriure

em fa feliç,

desperta l'esperança

i desfà dubtes.

FUGITIU

S'enfila ufanós sense manilla,
esborra amb neu la seva petjada,
vol fer-se invisible, vol ser lliure.

RESISTÈNCIA

Poblant el silenci
sense finestra

el banc és el meu llit

els cartrons són els llençols

per tauleta tinc un pot  

i de sostre el cel llunyà.

Aquesta nit  gèlida 

sense estels

la lluna m'acarona i

em dóna força per resistir

com la flor de neu

dalt de la muntanya.

RODA QUE RODA

Foguera de llum
vola el vers fumejant,
escampa la seva màgia
i floreix de nou el poema.

DEFENSEM LO TREN

SIGNATURES

CARAEIXUT I SENSE UN SOU

Caraeixut i sense un sou 

Vinc d’Enlloc en la Nit clara; 

Una veu me diu On És, 

Però em venç la faramalla.

Fora vila i franc d’alou,

Segueixo una estrella rara; 

Guaito el cel a l’inrevés

Pel forat d’una miralla.

Una ala mou enrenou 

Frec a frec d’una atzavara, 

I amb fressa i cants, pels senders, 

Ve el gros de la pobrissalla. 

Voldria dar-los el brou 

Del pa d’una fleca avara, 

Però em miren, sorneguers, 

I duc buida la senalla. 

Tot me sembla estrany i nou, 

I ric, i faig mala cara:

Al meu goig cerco recés, 

I al meu dol, una mortalla. 

–Si em refés l’escalf d’un bou 

O dormís amb poca palla,

I entre somnis m’ullprengués 

La Seva Divina Cara!

DESTIL·LAT DE BLOCS (230é joc literari)

Col·lecció de moments
al bosc dels somnis,
un lloc per nosaltres
un racó dalt del món.

Nòmades del vent
sense baixar dels núvols,
aïllats i llunyans
sospirs de llum.

Bocins de lluna
miratge a mitjanit,
encesa de llum
de nits i somriures.

El cau de les bruixes
la meva perdició,
a la llum d'un fanalet
escrits de fum.

CHOP SUEY

Elles, amigues inseparables, fa anys que comparteixen llocs comuns.
Un cop més es troben en aquest bar, gaudint d'aquesta atmosfera acollidora.
Avui, es miren sense dir-se res, les aplega aquest punt lluminós que resguarda els seus secrets més íntims, carregats de somnis.
Saben que demà s'allunyaran, i destil·len aquest moment intensament, per visualitzar-lo com un quadre que penja a la paret de la seva memòria.

NIT I DIA

Aquest desfici que inunda la nit,
parla des de la memòria,
que tot ho apropa.
On la tradició que lliga
i l'aventura que deslliga,
es miren en un garbuix de sentiments.
Poc a poc, la foscor s'allunya
i reneix el dia amb somriures i dubtes.

DIA DE REIS

Avui dia de Reis,
m'he vestit com tu,
per poder volar
i ser Reina.

UN SOMRIURE DE REGAL PER AQUEST NOU ANY

Enmig d'aquesta sotragada
serem navegants de somriures,
que ens faran valents.

Fent i desfent camí,
trencant pors i angoixes,
aprendrem a viure.

HIVERN

Anem esporrets,
buscant l'escalfor del foc
per abrigar-nos.

BOCCA DELLA VERITÀ

Els habitants d'aquell poble estaven cansats de sentir una única veritat.

Aquesta cara els perseguia per tot arreu i els deia qui eren, què farien, qui serien.

Cada cop se sentien més petits i anul·lats per les seves pors.

En Gil i la Neus eren joves i s'atreien, volien volar i fer-se petons, i no sabien per quina raó no ho podien fer.

Una nit, amagats, decidiren trencar junts aquest camí marcat, que no els deixava ser lliures.

L'endemà a plena llum del sol, van fer una crida a la plaça, per anunciar el seu amor a tothom.

A partir de llavors la gent es va atrevir a aixecar el cap i fer ganyotes a aquella imatge.

RASTRE

No he parat de caminar ni un moment, seguint el rastre d'aquesta olor tan penetrant.
Ara que et tinc davant, amb el cor ben accelerat, no sé com dir-te ...  que no tornis a menjar més mongetes. 

RECORD

Un any sense tu,
comença de nou la collita,
sota aquesta olivera
contemplo els fruits madurs
i sento el teu xiuxiueig
dient-me que la vida segueix.

PROU!

No callis, lluitar per la desaparició de la violència masclista 

WORLD PRESS PHOTO 2011

Podeu veure aquesta exposició al CCCB del 23 de novembre al 18 desembre 2011

L'APARADOR

-Iaia, el besavi feia d'estàtua a les Rambles?

-Haahaa! no... escolta'm: Ara t'explicaré l'història de la família. Els nostres avantpassats eren pagesos, cultivaven la terra i s'alimentaven dels fruits que collien; les fruites i verdures sobreres les portaven a vendre a les Rambles on ara hi ha el mercat de la Boqueria. Un any en què la collita fou molt abundosa, la meva àvia Caterina que era molt eixerida i se les empescava totes, va decidir guarnir el cap del seu home amb els fruits del l'hort, d'aquesta manera tan cridanera feia aturar a la gent que passejava i així captava a més compradors. Vet aquí, com el teu besavi fou famós per un dia, sortint a primera pàgina del diari de Barcelona.

-Iaia ja ho he entès, el teu avi feia d'aparador xinès.

-Ahhh... haahaa... ets una nena intel·ligent i eixerida com la teva besàvia Caterina.  

L'OLOR

La Maeva treu un branquilló de fonoll de la butxaca, l'olor la transporta als cims de Meteora, una bromera d'idees, sacsejades per setze-vents, volen lleugeres com bambú. Sentint el toc de campana de la galera retorna a la plataforma de proa, on avança amb la columna del grup-62 de Cossetània.
                                                                                                    

11-11-11

Avui, 11-11-11, desitjo bona sort a tots els oblidats.

HOMENATGE A MONTSERRAT ROIG

Record a una dona valenta, vital i fidel a si mateixa, els seus llibres ens acompanyaran sempre i ens retornen a un temps passat que se'ns fa present.

TEMPS MODERNS

En poc temps he perdut feina i casa. Indefens, enmig d'aquest engranatge capitalista, busco una sortida per tal de resoldre l'angoixa que em consumeix.
Des d'aquesta alçada, penjat de la roda mirant al buit, veig que no em queda res; penso que he d'aprofitar aquesta oportunitat per solucionar tots els problemes; ja ha arribat l'hora de llançar-me a l'acció i sabotejar el fil que alimenta aquest maleït sistema.

EN ROC I JO

Tu coneixes el meu neguit,
sense paraules em fas companyia.
Jo t'acaricio agraït, i poc a poc
la por desapareix silenciosament.

ONCLE SAM

Qui em crida ... ?
Aquesta veu inesperada trenca la meva rutina quotidiana i m'invita a recorre el túnel del temps. Emprenc el camí ple d'imatges sorprenents, l'espai va omplint-se d'emocions ja viscudes, veig adolescents plens d'ideals fent cua per anar a lluitar.
A mida que vaig avançant en el temps aquests paisatge inical ple d'emoció es va transformant en indiferència i indignació amb crits de no a la guerra.
Sento la veu cada cop més llunyana com em repeteix. "Torna al costat del teu poble, deixa aquest gran imperi".

ENDAVANT

Caminem cercant el gran somni,

que s'amaga més enllà de l'horitzó,

com una espurna d'il·lusió.

11 DE SETEMBRE

ANIVERSARI

Assumiràs la veu d’un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents.

DOL

Il·lusions trencades,
on hi havia alegria,
ara hi ha silenci,
sense jocs ni somriures.

Tot es quiet,
sota un cel nuvolat
s'escampa la tristesa
d'un dia de dol.

PASTÍS FENT EQUILIBRIS

Els meus pares es passen tot el dia enlairats fent equilibris, porten sempre el circ dins seu i per això m'han muntat aquest pastís d'aniversari, per celebrar que avui fa 10 anys que jo hi vaig néixer.
Mentre m'enfilo per aquesta escala per bufar l'espelma, penso un desig......M'agradaria que de tant en tant els meus pares possesin els peus a terra.

ESTIMAR

Sentir el batec de la vida,
estimar dia rere dia
sabent que tot s'acaba
i ens arriba l'instant etern.

BENVINGUTS

Portes i finestres obertes,
passem i compartim un somriure,

deixem-nos portar pels sentiments,

festejant el caliu de l'amistat.

HOME DE VITRUVI

Avui he somiat que era ocell
i sortia volant d'aquesta gàbia.
Quan m'he despertat,
he topat amb els meus límits.

209è Joc literari

M'agradava veure aquella carpa tant gran ocupant tota la plaça.
Somreia satisfeta, saltant i cridant: "Veniu tots, el circ ja és aquí"
Aquella nit era plena de màgia, música i color.
Desitjava que durés sempre, per això volia viure i treballar en un circ.

LLAVOR

La pluja que cau,
va escampant la llavor.
Temps d'esperança.

JUICY SALIF

Havia passat un any, quan tornàvem a reunir-nos per descobrir el regal de l'amic invisible.
La  taula quedà plena de paperassa trencada, tots ens miràvem amb cara de sorpresa al veure aquell estri de disseny tan modern que ens mostrava la iaia. Tota contenta ens deia que li agradava molt i sense dir-nos res més se'n anar i ens deixà amb la paraula a la boca.
Al cap d'una estona ens cridava: Veniu, veniu i veureu com llueix la meva habitació. Tots vam quedar bocabadats, contemplant al mig de la tauleta de nit tota aquella col·lecció de cadenetes, santes, sant cristos i rosaris, tots penjant d'aquell aparell tan novell i envoltat de vells i bells retrats familiars. Llavors des del fons, ressonà la veu d'en Joan dient: Felicitats iaia, ets una friki.

FINAL

r

Avui fa sis mesos que ens vares deixar.
No vas poder gaudir del 5-0 i demà tampoc hi seràs en  aquesta segona final a Wembley, tot mirant-la estaràs molt a prop meu i et  recordaré d'una manera especial. Sé que tu la vivies molt intensament i ens transmeties aquesta emoció.
T'agradaven tots els esports, però el futbol et guanyava el cor, et recordo en aquelles festes familiars, reunits a taula i parlant apassionadament d'alguna bona jugada feta ja feia temps, que tu explicaves amb tota mena de detall com si acabes de passar en aquell moment. També recordo, que quan et veiem pensatiu, de sobte trencaves el silenci tot dient "Kubala", llavors ens senties riure i tornaves a la realitat .
Demà, com sempre deies, "els equips que arriben a la final ja són guanyadors, que guanyi el millor", i jo afegia "el BARÇA" i llavors ens miravem amb un somriure comprensiu i compromès.