dimarts, 29 de novembre de 2016

HOME NU PENJANT D'UNA FINESTRA

Quan el dia es desperta
tot pot semblar diferent,
penjant d'una finestra 
exhibeix els seus anhels,
cap un futur invisible
per no caure en el no-res.

Quan el dia es desperta
tot pot semblar diferent,
mirant des de la finestra
busquen vides rebels,
el seu món és previsible
i mai no hi passa res.

dijous, 27 d’octubre de 2016

UNA INUNDACIÓ A JAVA




En aquest mar d'incertesa
arrisquen la vida sense rendir-se,
encara que tot sigui una trampa;
sentint el ressò de la brama
dels companys que han tocat fons,
l'esperança de viure no els deixa.

diumenge, 2 d’octubre de 2016

TERRA LLAURADA


Embogida de zel,
la terra mira el cel,
colrada d'anhel.

dilluns, 13 de juny de 2016

Blackout poetry ( EL RACÓ DE SA LLUNA)

MISSATGES NO TAN SUBTILS

Des de l'autobús a aqll dia el Sr. X guaitava aquell dia  gris que se li reflectia a la cara. Un somriure pintat d'un fúcsia intens destacava al bell mig d'una enorme pancarta penjada entre dos arbres del parc. Aquell esclat de color li va semblar força absurd, gairebé insultant.
Quan va baixar a la següent parada, un gos menut i grassonet el va seguir insistentment tot remenant la cua. Ell se'l va mirar de reüll sense bellugar pràcticament el cap; l'animaló duia un vestit negre de punt amb un interrogant blanc que li queia just al centre de l'espatlla.
Li va resultar ridícul i empipador; era com aquells emprenyadors que trucaven al timbre per vendre assegurances de vida o enciclopèdies quan estava tranquil·lament assegut a la butaca.
Mentre ignorava la seva irritant presència, es va creuar amb un músic ambulant que cantava acompanyat d'una guitarra "avui pots morir, contempla la vida". Ficava una passió desfermada en la interpretació d'aquella cançó, donant forma als sentiments emmagatzemats entre les paraules. No semblava reivindicar res, ni havia cap moneda al terra...
El Sr. X, incomodat per aquell improvisat personatge, només el va mirar un instant, desaprovant aquell esclat de bogeria sobtada. Li molestava qualsevol cosa que pertorbés la gris monotonia de l'existència.
Seguia metòdicament sense alteracions la rutina d'una ruta prefixada ni veia mi; no llegia ssatges enlloc i així era com havia decidit viure...
Hi ha qui pot pensar que ja feia temps que era mort, però en tot cas, aquesta apreciació no deixa de ser abstracta i molt subjectiva.

dilluns, 16 de maig de 2016

NÚVOLS

Tothom qui hagi nascut a pagès, porta incorporat al seu ADN aquest: "ai" identitari mirant al cel. Sentint aquesta exclamació ja sabíem, que els núvols eren amenaçadors i malmetrien la collita.  
Així creixíem, i apreníem a observar i entendre els canvis de la natura.
Cal dir que de tant en tant, sentíem com deien "ai"  aquesta canalla, sempre estan als núvols.
I què? pensàvem nosaltres, als núvols s'hi viu bé.

dilluns, 25 d’abril de 2016

JOVE DECADENT



El joc de viure és ple
de victòries, derrotes
i de grans remuntades.
 

dissabte, 16 d’abril de 2016

EMIGRANT

La Rosa estrena llibre.
Un dia com avui va arribar a Barcelona, encara recorda aquella sensació de llibertat, portant els seus bens dintre la maleta de fusta: El pinta llavis de color vermell, l'anell de la mare, el quadern amb el dibuix del conill que quedà allà, guardant el poble. 

dijous, 31 de març de 2016

COMPOSICIÓ I

Mireu, aquest rondo de tocs compartits, amb encerts i desencerts, va fer revifar un temps de canvi i el reconeixement d'un futbol diferent.
Aquest esquema de joc era la teva filosofia de vida, feta de frases simples i plenes d'un realisme màgic.
El teu equip sortia al camp convençut que passi el que passi gaudirien del joc minut a minut, sempre atents a la immediatesa i no abandonar mai la fràgil esperança de guanyar.
Avui les teves cames han perdut les ales, però sempre seràs el gran volador.

dijous, 17 de març de 2016

Dos poemes de Rosa Leveroni

Epigrames i cançons
Jo porto dintre meu
per fer-me companyia
la solitud només.
La solitud immensa
de l'estimar infinit
que voldria ésser terra,
aire i sol, mar i estrella,
perquè fossis més meu,
perquè jo fos més teva.

Presència i record
Amb la grisor d'aquest cel
la plata de l'olivera
deu semblar toc d'uns pinzells
d'una fina transparència.
Una mar de plom al fons
condensava la tenebra.
Tota la llum ha restat
al brancam de l'olivera.

dimecres, 24 de febrer de 2016

LA CURACIÓ DEL CEC

Comença bé la setmana, donat que l'accés a la zona està controlat, els organitzadors lamenten les molèsties ocasionades per les llargues cues.
Davant el rètol de Benvinguda al Mobile World Congress es concentra un grup  queixant-se de la seva realitat vital. Les càmeres capten tot aquest contrast  de gent ben vestida enganxada al mòbil, que passa pel davant d'aquests desarrelats sense ni tant sols veure'ls.
De sobte, hi ha una persona que s'atura i s'atreveix a parla'ls-hi, el seu missatge els deixa perplexes, quan anuncia que farà arribar Internet gratuït a tot el món.
Els qui l'escolten, li fan saber que això està molt bé, però ells, només demanen un lloc de treball per a poder menjar i un sostre per a dormir. 

dimecres, 27 de gener de 2016

L'ESCRIBA

Ja fa gairebé 50 anys que visc en aquest lloc; encara recordo el dia que vaig entrar, obligat per la moral estricta dels pares; deixant la meva vida real d'adolescent idealista i somniador.
Sempre he sentit curiositat, per saber que hauria passat, si hagués fet cas del que em deia el cor, fugint amb la meva estimada. Durant tots aquest anys, d'existència en aquest lloc, mai he abandonat el seu record.
Assegut en aquest escriptori, incomptables històries han passat a traves de la meva feina de traductor. Ara començo a notar el pes a les espatlles, enmig d'aquest silenci, solitari i agraït de tanta vida no viscuda, trobada en els fulls de tots aquest llibres. 

dilluns, 28 de desembre de 2015

LA FADA QUE VA DESAPARÈIXER



Vinga, deixeu aquesta dimensió desconeguda
i veniu, que nosaltres ja fa temps que estem
preparats per marxar.

dilluns, 23 de novembre de 2015

FITO BEST

Ningú ho diria, que la teva por s'amaga sota aquest posat convencional de xicot ben plantat.
Fins ara sempre t'havies sentit molt segur amb les teves dèries, simpaties i creences.
En el fons per a tu, triomfar significava tenir un bon grapat de diners i una posició rellevant.
Ara aquest present et desconcerta, et costa assimilar el teu fracàs i viure sense èxit ni la seguretat del poder.

diumenge, 18 d’octubre de 2015

REFUGIATS


Somnis enfangats,
arrosseguen els nostres cossos,
fugint del terror.

dimecres, 23 de setembre de 2015

MURAL

Mirant aquest mural, em ve el record d'aquell nen, que il·luminat per la seva passió, feia gargots  a la paret.
No volia que res ni ningú pogués esborrar el nom de la seva enamorada.


dimarts, 1 de setembre de 2015

ENDAVANT


Resistirem!
com la flor de paret,
que treu el cap i floreix
esperant les primaveres lliures.

diumenge, 21 de juny de 2015

CHICHÉN ITZÁ


Al bell mig de l'esplanada,
aquest temple silenciós
no es defensa ni s'amaga,
va passant els dies
vora els pous buits,
sedent de vida.

dimecres, 20 de maig de 2015

UN VIATGER

Aquesta quietud, sacseja el seu pensament, mentre un sospir d'alleujament o potser de certa decepció l'envaeix. Ah! que lluny li queden ara tots aquells viatges plens d'aventura.
Assegut, tracta de revifar les forces, s'adona que amb els anys els seus músculs han anat perdent tot rastre de vitalitat.
Solitari i desvalgut amb la mirada fixa més enllà de l'horitzó, s'acomiada de tota la seva follia de viatger errant.

dimecres, 29 d’abril de 2015

LA VIE EN ROSE

Avui dia de la dansa
fons d'armari fa set anys,
amb les idees al vent
us envia un bes endolcidor.

dilluns, 20 d’abril de 2015

JEROGLÍFICS

Som una cooperativa jove, aquesta setmana de Sant Jordi sortim al carrer i us invitem a jugar.
Resseguint amb els dits aquestes traces, descobrireu el secret d'una història llunyana, que ens apropa a la terra.
Les seves arrels amaguen la saviesa de tot un poble cultivant aquestes riberes fèrtils banyades pel gran riu, guiats per la lluna com a senyal de bona collita.


dilluns, 13 d’abril de 2015

UN DIA RODÓ

L'olor de la rosa m'acompanya, mentre fullejo aquest llibre de l'últim pirata perdut  en un castell d'Austràlia, la padrina m'envia un WhatsApp d'una mona d'ous. Tot plegat, la coincidència de Sant Jordi i Dilluns de Pasqua, fa que  sigui un dia rodó. 

divendres, 20 de març de 2015

L'ESTRENA


Ja és primavera,
el sol desfila i
la lluna alineada
el tenyeix de dol.
La terra se'ls mira,
sap que sense ells
no hi hauria vida.

dilluns, 16 de març de 2015

LA PETITA OBRERA

Mirant aquesta nena, recordo la tieta asseguda al seu balancí. Sempre em deia que havia començat a treballar, quan tot just havia après a cordar-se les espardenyes. Això, segons ella, era normal en aquell temps. Els nens amb el seu treball contribuïen amb el benestar de la família; els seus jocs i crits al carrer eren substituïts per la fàbrica i pel soroll dels telers. Allí creixien, aprenien, s'enamoraven, tenien fills, envellien i només deixaven la colònia quan emmalaltien i la mort els cridava.
M'explicava, com moltes nits somniava que volava i coneixia un nou món, trencant la cadena de fer sempre el mateix. Recordava totes les lluites per canviar i adquirir consciencia de la seva posició, començant a fer-se preguntes, deixant de dir a tot sí senyor.
Totes aquestes històries llavors em sonaven velles i llunyanes, però ara amb tot el que està passant, se'm fan més noves i properes. I com si fos ahir, el seu record em transmet un missatge positiu i esperançador.

dilluns, 23 de febrer de 2015

BURJ KHALIFA

http://ca.wikipedia.org/wiki/Burj_Khalifa
Quan la bombolla immobiliària va trontollar, em vaig quedar sense feina.
Mai m'hauria imaginat que després de tans anys treballant en la seva construcció, acabaria fent de porter i vivint a la planta baixa.

  

dissabte, 7 de febrer de 2015

Roda el món i torna al bloc: CONNECTATS

Roda el món i torna al bloc: CONNECTATS - (resum final de la Montse): 1 de Gener , estrenem l'any i agenda amb el oh! benvinguts de la Carme i amb bons propòsits de la Maria, això promet, malgrat la ressa...

divendres, 16 de gener de 2015

HIP, HIP, HURRA!

Què fa tota aquesta colla de gent reunida? Potser brinden per obrir una porta al futur, però quin futur, el comú, o el de cadascú?

La qui no amaga res, és la nena petita, per ella el futur és immediat i només pensa en poder-se escapar, per anar a jugar.
El futur de les tres dones és diferent, mentre una pensa en tenir un treball que li agradi, l'altra està neguitosa per saber el resultat dels anàlisis, i la qui està al costat de la filla, només desitja   que sigui feliç.
Els homes se'ls veu contents, però quan regires el seu interior hi trobes dubtes i algun desconsol, i veient-los aquí, eufòrics alçant la copa, sembla que se'n vulguin amagar. Per això brinden ben fort pel Barça, que és l'única cosa que els uneix.

diumenge, 11 de gener de 2015

Roda el món i torna al bloc: FINESTRA AL MÓN

Roda el món i torna al bloc: FINESTRA AL MÓN: Reclosa a casa, a causa d'aquest fort vendaval, la manca de sortida al treball quotidià em condiciona a buscar una activitat alternativ...

dimecres, 24 de desembre de 2014

BONES FESTES



L'estrella del nord
ens guia cap a casa,
niu de caliu.
Olor de record.

dimecres, 17 de desembre de 2014

CAÇADORS A LA NEU

En Gil no encaixava amb la tradició establerta, on es premiava la força i valentia d'un homes mostrant l'animal mort. Sí, ell sabia que això venia de molts segles enrere, quan l'home caçador era l'orgull de tota la seva tribu.
El seu avi, també era venerat com un gran gran heroi, per haver estat el caçador d'últim ós del Pirineu.
Des de molt petit se sentia angoixat, amagant la seva indiferència, per respecte, dissimulava els seus sentiments, quan el seu avi explicava sense pels a la llengua, tots el detalls d'aquell esdeveniment.
Mentre ell, rere totes aquestes històries, es preguntava: Què seriem sense les bèsties?

dimarts, 18 de novembre de 2014

MARTELLS

Què va passar?

Aquesta pregunta ha esdevingut el gran tema de conversa amb experts de màrqueting a totes les tertúlies. A hores d'ara encara no han esbrinat, per quina raó la setmana del 3 al 9 de novembre es produí un augment de vendes de martells, fins al punt d'esgotar-se a moltes ferreteries.

dimarts, 4 de novembre de 2014

JOANA D'ARC

Dins d'aquest jardí afrodisíac, em sento atrapada per l'olor que desprèn, sacsejant-me el cor descompassat com un esclat de passió.
Amb el cap emboirat, els ulls fan pampallugues, mentre les cames leviten apunt de volar.  
En aquest estat diabòlic d'eufòria,
viatjo més enllà dels núvols i sento veus profètiques, anunciant un nou canvi.
Amb la llum del dia "el somni" es desperta, caminant
pel sotabosc empatxat de bolets.

dissabte, 20 de setembre de 2014

AIX EN PROVENCE

Nens i nenes, mirant aquesta aquarel·la viatjarem pel túnel del temps, mitjançant aquesta aplicació digital, acompanyats de la fada de cabells blancs.

Tota aquesta encesa de llum és per celebrar les noces del comte Ramon Berenguer del casal de Barcelona amb la princesa Dolça de Provença. La gent alçant els braços els saluda, al veure'ls passar lluint l'estol que els unirà durant més d'un segle compartint una llengua semblant, ben entenedora pels uns i els altres.
Escolteu com ens ho deia el gran poeta Frederic Mistral.
"Cent anys el català, cent anys el provençal,
  ensems es van partir l'aigua i el pa i la sal".
  

dijous, 24 de juliol de 2014

TOT I RES


Sense paraules,
tot queda en espera.
Moment de canvi.

dijous, 26 de juny de 2014

BANYISTES DE SOUTH BEACH

-Diga'm agosarada, però veient aquesta foto, comprovo que encara puc sentir el batec de joventut, buscant la carícia que despullés el cos embolcallat dins d'aquesta vestimenta que atrapava i no deixava respirar.
Així era jo, una noia somiadora i riallera, que tenia moltes ganes de conèixer món i ser lliure.
-Padrina, t'estimo i m'agrada com ets i escoltar les teves aventures de nena rebel.

dimarts, 20 de maig de 2014

QWERTY

Des de aquest racó de museu resisteixes al desgast del temps. Recordes quan el teu prestigi, senyorejava repicant en cases il·lustres, aleshores, res ni ningú
hauria predit aquest present d'abandó.
Ara, passiva i callada, passes el dia contemplant la gent que et mira, mentre esperes amb deler, que arribi l'hora de tancar, per poder gaudir de l'emoció provocada pel contacte d'unes mans destres sobre la teva carcassa, mentre et treuen la pols.

Sempre recordaràs amb nostàlgia, aquell dia celebrant el centenari, quan algú s'apropà trencant el protocol, i es va atrevir a puntejar unes lletres, despertant el só adormit del teclat.
T'haguera agradat no emmudir i continuar colpejant  el paper blanc per ennegrir-lo de vida, tot ballant de dreta a esquerra sense perdre el compàs.

dilluns, 5 de maig de 2014

PASSEIG SOTA LA PLUJA


Després d'una sequera extrema,
la pluja que cau adoba l'esperança,
rebrotant la passió i els somnis,
festegem la vida il·lusionats.

dimarts, 29 d’abril de 2014

VESTIDA DE NIT

Avui, per celebrar els 6 anys de Fons d'Armari, em vesteixo de nit.

diumenge, 30 de març de 2014

SUPORT




La granota enfilada a l'esquena del cocodril, travessa la corrent del riu.
Porta una rosa vermella, per entregar a la gallina dels ous d'or, a punt de ser degollada, sense cap mena de judici previ.

dimecres, 19 de març de 2014

BALL AL MOULIN ROUGE

No s'ho pot creure, la torna a mirar per estar-ne segur. Sí, és ella dansant com una gran estrella dalt de l'escenari. Des de lluny se n'adona de la seva mirada, els colors li pugen a la cara i s'ajup per despistar; just en aquell moment, escolta una veu a prop seu, que li diu: Estimat, què et passa? què has vist un fantasma?

dilluns, 17 de març de 2014

REEIXIR

Des de les ombres llunyanes del temps
ens reconeixem i entenem,
per poder dir que hi som.
Així passat i present
aprenem a desaprendre
i a començar de nou,
per tornar a reeixir.

divendres, 14 de març de 2014

AMUNT


Tots disposem de dues
canes d'avaluar.
Una alegre i rebel
abona il·lusió
bressola i emociona.
L'altra grenyuda i mofa
provoca temor
decep i destrossa.

dijous, 20 de febrer de 2014

I WANT TO BELIEVE


- ¿No crees que con este camuflaje llamaremos demasiado la atención?

- De eso se trata precisamente, mientras se preguntan quienes somos y de donde venimos, nosotros seguimos tranquilamente anotando donde estan colgadas las dichosas banderitas.

diumenge, 9 de febrer de 2014

CLAM

Per sort de tots nosaltres
no t'oblidis de l'arbre
de l'alta quietud.
Ni permetis que et malbaratin la vida
en aquest present precari,
ni t'oblidis de defensar els teus drets.
La nostra veu al carrer trencarà el silenci
i desfarà lleis imposades,
que ens arraconen sense futur.


dilluns, 3 de febrer de 2014

ACORRALATS

Filats plens de punxes
deixen ferides sagnants,
capturant la llibertat
en un camp ple de crits
que escampen notes de fugida.



Gràcies Carme pels teus jocs participatius.