diumenge, 12 de gener de 2020

LA MARE

Sento la teva veu que em crida: "nena",
només les mares tenen la màgia
de fer-nos sentir nenes i nens, sempre.
Quan la mare ens deixa,
perdem aquest privilegi.

6 comentaris:

  1. Quants records, ens queden sempre de la mare!!!

    I quantes pèrdues quan falta. Mica en mica amb els anys ens en fem cosncients, de tantes coses que ja no retrobarem més, aquesta que dius n'és una.
    Una abraçada, Montse, molt forta.

    Avui 12 de gener, la meva mare hauria fet 103 anys, ja en fa 21 que ens va deixar i en llegir-te, encara he pogut sentir la seva manera de cridar-nos "nena", i això que érem tres nenes, però li era igual. Sempre sabíem quina cridava, a vegades era "nenes" quan ens volia a totes a la vegada.

    T'companyo en aquesta pèrdua i que al cel sigui.

    ResponElimina
  2. Gràcies Carme intentaré treure el cap pel bloc més sovint.

    ResponElimina
  3. M'has fet adonar-me que ja no em criden: "nen !" com també feia la meva mare , ja fa molts anys...
    Bon pensament !

    ResponElimina
  4. La mare és el millor regal que la majoria d'infants vam rebre quan vam néixer i per tant la seva pèrdua és un dels dols més grans als que ens hem d'encarar.
    Una abraçada, Montse.

    ResponElimina
  5. Una abraçada molt gran, espero que ho passis tan bé com sigui possible.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sembla que això és un costum de totes les mares, jo sempre vaig ser la nena i això que ens va deixar als 90 anys...
      Ho sento molt Montse, que jo per aquest camí ja hi he passat amb la mare i el pare i és molt dur...No l'oblidaràs mai, perquè sempre sentiràs com et crida,"nena"!
      Que descansi en pau.

      Elimina