dimarts, 13 d’abril del 2021

L'ONADA


 Amb tot el temps que ha passat, encara sento un aire de nostàlgia gaudint de tots aquests relats conjunts xops d'onades d'imaginació.

És aleshores, quan en silenci continuo llegint i  noto  com si el temps s'hagués aturat i la porta de casa on ens trobàvem encara restés oberta donant caliu i passant recossira de tothom.

Davant de la quantitat d'escrits que apareixen i desapareixen cada dia, és quan aplaudeixo la vostra capacitat de ser-hi i resistir.

5 comentaris:

  1. Potser, precisament, per estalviar-nos la nostàlgia de no ser-hi, que encara hi som i encara resistim.

    Sempre és una alegria retrobar-te, Montse!

    ResponElimina
  2. En el meu cas, vaig deixar d'escriure per no poder gaudir de connexió, tot i que de tant en tant podia guaitar, per a sentir aquest caliu que sempre hi ha per aquí. Ara hi sóc (encara que no sé fins quan), tot i que per a mi és una casa que no vull oblidar.

    Contenta de que hi siguis, Montse.
    Aferradetes.

    ResponElimina
  3. De vegades el ser-hi encara, fa que la nostàlgia es torni més suau i els records dolços, ens omplin el cor...
    Bon vespre. Montse.

    ResponElimina
  4. La pantalleta es com la nostra llar de foc, on reunir-se a explicar-nos històries i fantasies.
    Bona setmana !

    ResponElimina
  5. I que durin! Relats conjunts forever!

    ResponElimina