diumenge, 20 de desembre de 2020

ENGRUNES DE RECORDS

La memòria viscuda em transporta a aquelles nits de Nadal de la meva infantesa, vora el foc tot fent cagar la tronca.

Recordo als de casa fent les feines quotidianes de cada dia, menys padrí que s'entregava de ple a fer que fos un dia especial i diferent. S'aixecava ben aviat i em cridava per anar a la llenyera a triar la tronca més grossa i amb un bon forat, després d’això la posaven sobra les cendres del foc colgat  la nit abans, perquè anés escalfant-se.

Tot aquest ritual ens ve de lluny;  els nostres avantpassats, a fi d'allargar la celebració de la nit de Nadal, deurien posar uns bons troncs al foc que atiaven per tal de mantenir-los encesos; i entre les guspires i el fum, i tot menjant ous amb botifarra i dolços torrons, van anar sorgint les cançons, que a truca d’anys esdevindria l’escenificació de la tronca.

Aquest realisme màgic forma part del nostre imaginari col·lectiu, que generació rere generació hem anat adaptant.

Padrí morí un 27 de desembre, aquella nit de Nadal no va poder baixar al foc. Des del llit estant compartíem engrunes de torrons i el secret de la tronca, que perdurarà per sempre.

6 comentaris:

  1. Quins records més bonics!!!

    Aquests dies, semblen especials per recordar coses, les tradicions més viscudes i les persones estimades que ja no hi són.

    El meu pare també va morir un 27 de desembre, encara va poder passar Nadal i Sant Esteve llevat i en bastant bones condicions i en canvi de matinada, a les petites del dia 27, va morir de sobte.

    Recordem-los i repetim tradicions, perquè els petis també puguin recordar...

    ResponSuprimeix
  2. Uns dies per als records, enguany una mica més durs. Tot i així, anar passant tots aquests rituals als que venen darrera, segurament els faran perdurar per a sempre. Malgrat tot, bones festes!

    Aferradetes, Montse.

    ResponSuprimeix
  3. La meva pregunta és: a l'època de que daten aquests records ja li dèieu la tronca? Em sorprendria força, francament...

    ResponSuprimeix
  4. Al Pallars sempre l'hem anomenat tronca.

    ResponSuprimeix
  5. Em sembla que aquestes Festes són els dies de l'any que més records ens venen la memòria de quan érem uns infants, érem pobrets, però alegrets i són unes vivències que sempre durem al cor!
    Bones Festes, Montse.

    ResponSuprimeix
  6. Sempre tenim el record de quan erem petits al nadal, estic d'acord amb la Roseer
    petons

    ResponSuprimeix