dijous, 17 de març del 2016

Dos poemes de Rosa Leveroni

Epigrames i cançons
Jo porto dintre meu
per fer-me companyia
la solitud només.
La solitud immensa
de l'estimar infinit
que voldria ésser terra,
aire i sol, mar i estrella,
perquè fossis més meu,
perquè jo fos més teva.

Presència i record
Amb la grisor d'aquest cel
la plata de l'olivera
deu semblar toc d'uns pinzells
d'una fina transparència.
Una mar de plom al fons
condensava la tenebra.
Tota la llum ha restat
al brancam de l'olivera.

5 comentaris:

  1. Tots dos són preciosos, de diferent temàtica, però que arriben molt.

    Bona celebració del dia de la poesia.

    ResponElimina
  2. Bonics poemes, per un dia tan poètic...

    ResponElimina
  3. Dos poemes, soledat i llum ... desig i bellesa.

    Bona tarda Montse.

    ResponElimina