diumenge, 16 de setembre del 2012

REGAL


Camina sense esma,
fa dies que té mala sort.
Quan arriba a casa,
acaricia el gatot.
L'emoció que experimenta,
és un regal de bona sort.

Publicat per montse a 13:06

10 comentaris:

  1. cantireta16 de setembre del 2012, a les 13:15

    Excel·lent. Trist, també.

    ResponElimina
  2. Carme Rosanas16 de setembre del 2012, a les 14:26

    M'agrada Montse, encara que la cantireta té raó, és trist, amb un cert consol...

    ResponElimina
  3. Roser Caño Valls16 de setembre del 2012, a les 15:36

    Bon post Montse! Fantàstica dualitat: alegria-tristesa!

    ResponElimina
  4. Pere16 de setembre del 2012, a les 18:42

    Jo ni tan sols tinc ... un gat a casa.

    Bona tarda Montse.

    ResponElimina
  5. AlfredRussel16 de setembre del 2012, a les 20:30

    Per a que després diguen dels gats negres...

    Molt bo.

    ResponElimina
  6. sa lluna16 de setembre del 2012, a les 20:45

    Al menys té qui el consola.
    Molt maco!

    Una aferradeta.

    ResponElimina
  7. M. Roser16 de setembre del 2012, a les 21:16

    La bona o la mala sort, moltes vegades se la busca cadascú...
    Els animalons, solen alegrar-nos el dia, sobretot si són mansois...
    Petons.

    ResponElimina
  8. Imma Cauhé17 de setembre del 2012, a les 12:19

    Sempre hi ha algú o algo que pot animar el dia, encara que sigui un animal de companyia, una cançó, un llibre...

    ResponElimina
  9. Elfreelang17 de setembre del 2012, a les 21:55

    encara sort del gat! pot sonar a tristoi i també s'acosta a allò real

    ResponElimina
  10. Rafel18 de setembre del 2012, a les 19:56

    Sort que té companyia que parla el seu idioma.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)