Camina sense esma,
fa dies que té mala sort.
Quan arriba a casa,
acaricia el gatot.
L'emoció que experimenta,
és un regal de bona sort.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Un recull de peces. que resisteixen el desgast del temps, vestint-se de records.
Excel·lent. Trist, també.
ResponEliminaM'agrada Montse, encara que la cantireta té raó, és trist, amb un cert consol...
ResponEliminaBon post Montse! Fantàstica dualitat: alegria-tristesa!
ResponEliminaJo ni tan sols tinc ... un gat a casa.
ResponEliminaBona tarda Montse.
Per a que després diguen dels gats negres...
ResponEliminaMolt bo.
Al menys té qui el consola.
ResponEliminaMolt maco!
Una aferradeta.
La bona o la mala sort, moltes vegades se la busca cadascú...
ResponEliminaEls animalons, solen alegrar-nos el dia, sobretot si són mansois...
Petons.
Sempre hi ha algú o algo que pot animar el dia, encara que sigui un animal de companyia, una cançó, un llibre...
ResponEliminaencara sort del gat! pot sonar a tristoi i també s'acosta a allò real
ResponEliminaSort que té companyia que parla el seu idioma.
ResponElimina