Asseguda en aquest bar, l'olor em transporta a l'essència de tot allò que ens feia sentir vitals; el record assedegat convida a viatjar, inundant la ment d'històries d'aquells anys de joventut, quan bevíem agermanats i res podia aturar els nostres somnis rebels.
dissabte, 17 de març de 2018
INTERIOR D'UN CAFÈ
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
.JPG)
.JPG)
I esperem que ara tampoc els aturi res!!!
ResponEliminaBon vespre.
preciós relat !
ResponEliminaNo hauríem d'oblidar mai els somnis de joventut... ni els somnis ni la rebel·lia.
ResponEliminaUi que aquest cafè convida a la nostàlgia...
ResponEliminaEs pot somniar de jove, i de gran.
ResponEliminaels somnis són sempre per fer-los realitat, i si més d'una vegada si pot ser
ResponEliminaUna bona descripció del pas del temps.
ResponElimina