dissabte, 17 de març de 2018

INTERIOR D'UN CAFÈ



Asseguda en aquest bar, l'olor em transporta a l'essència de tot allò que ens feia sentir vitals; el record assedegat  convida a viatjar, inundant la ment d'històries d'aquells anys de joventut, quan bevíem agermanats i res podia aturar els nostres somnis rebels.  

Publicat per montse a 19:09
Etiquetes de comentaris:

7 comentaris:

  1. M. Roser17 de març de 2018 a les 20:14

    I esperem que ara tampoc els aturi res!!!
    Bon vespre.

    ResponElimina
  2. Elfreelang18 de març de 2018 a les 12:12

    preciós relat !

    ResponElimina
  3. Carme Rosanas18 de març de 2018 a les 20:00

    No hauríem d'oblidar mai els somnis de joventut... ni els somnis ni la rebel·lia.

    ResponElimina
  4. XeXu18 de març de 2018 a les 21:36

    Ui que aquest cafè convida a la nostàlgia...

    ResponElimina
  5. xavier pujol19 de març de 2018 a les 8:55

    Es pot somniar de jove, i de gran.

    ResponElimina
  6. joan gasull19 de març de 2018 a les 19:57

    els somnis són sempre per fer-los realitat, i si més d'una vegada si pot ser

    ResponElimina
  7. Rafel4 d’abril de 2018 a les 20:51

    Una bona descripció del pas del temps.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)