dimarts, 20 de febrer de 2018

DOBLE RETRAT


Mirant aquest retrat, recordo tots els anys que han passat des de aquell vermut literari on ens vam conèixer, i va suposar un punt d'inflexió a les nostres vides.
Després de tant de temps, segueixo sentint que continuem escrivint la nostra petita història quotidiana, mentre sento com em crides: Què fas? fa estona que no et veig, vine a arrecerar-te al meu costat.

9 comentaris:

  1. Optimista i tendre. Una bona història per aquest quadre...

    ResponElimina
  2. Molt bonic. Arrecerar-te al meu costat. Un cant a l'amistat!

    ResponElimina
  3. Aquí hi ha alguna cosa més que amistat.

    ResponElimina
  4. Un vermut literari que va ser un començament d'una història, d'amor, d'amistat???
    Bona nit, Montse.

    ResponElimina
  5. Una amistat literària amb molts matissos.

    ResponElimina
  6. ben bé podria haver estat així ! ben trobat i ben escrit!

    ResponElimina
  7. es comença amb les trobades literàries i s'acaba al......on vulguis

    ResponElimina
  8. Ais. Fas somriure i fas pensar. Visca!!

    ResponElimina
  9. S'havia quedat parlant sola? doncs és una llàstima perquè era molt bonic allò que dèia... :-)

    ResponElimina