dijous, 30 de març del 2017

EL MATRIMONI ARNOLFINI

Mirant aquest retrat, recupero del calaix de la memòria, aquella història que m'explicava la meva mare Maria de la seva cosina Remei.
Avui, com si fos ahir, l'he reviscut, mentre la meva neta Jana m'escolta atentament.

En aquells temps les dones no podien decidir i  a la edat de setze anys , gairebé a totes ja els hi havien assignat marit.
Això a la Remei la neguitejava i es passava les nits desperta fent pactes amb qui fos, planejant com escapolir-se d'aquell destí i poder ser ella mateixa.
Quan només faltava tres mesos pel casori, era costum trencar el gel trobant-se un dia a la setmana, sempre acompanyats d'una persona de confiança, en aquest cas era la meva mare.
Durant aquells dies de festeig no hi havia entre els promesos cap mena d'atracció mútua; en canvi sí que es creava una intensa atmosfera de complicitats entre l'Arnolfini i la Maria.
Va ser llavors quan a la Remei, que també havia copsat les mirades furtives, se l'hi acudir proposa'ls-hi un pla.
Quan ho van saber, tot va canviar. Embriagats d'alegria, no paraven d'abraçar-se i petonejar-se.
El dia de la boda, la Maria es va vestir de núvia, davant de l'evidència, ningú es va atrevir a dir res.

Després d'uns anys, la Remei va esdevenir una escriptora, i amb el temps, la gran quantitat de lectors li han atorgat l'homenatge que es mereixia.
  

4 comentaris:

  1. Un bon pla, en el qual, tothom hi sortia guanyant...

    ResponElimina
  2. un pla de pel·lícula abans que s'inventes el cinema!!!

    ResponElimina
  3. La Remei va saber escapolir-se, però va tenir sort que els altres dos s'agradessin. A ella li va anar de perles.

    ResponElimina
  4. La Remei ja des de jove pintava maneres d'escriptora, després d'aquest muntatge literari tan escaient...
    Bon diumenge, Montse.

    ResponElimina