divendres, 21 d’abril del 2017

PONT


Visc apropant indrets separats,
sentint el vostre pas repetit,
el cel m'embolcalla dia i nit,
resistint com ningú al desgast.

Publicat per montse a 19:08
Etiquetes de comentaris:

7 comentaris:

  1. Elfreelang21 d’abril del 2017, a les 21:41

    genial ! m'ha agradat molt el teu pont!

    ResponElimina
  2. Pere21 d’abril del 2017, a les 22:25

    I escolto el que parleu... en passar.

    ResponElimina
  3. Carme Rosanas21 d’abril del 2017, a les 23:15

    Un pont que s'expluca molt bé i ben resistent... a mi també m'agrada el teu pont.

    ResponElimina
  4. Sergi22 d’abril del 2017, a les 11:35

    Ens faltava la perspectiva del pont mateix!

    ResponElimina
  5. M. Roser23 d’abril del 2017, a les 21:46

    Cada petjada, és com una petita història que el pont deu guardar en la seva memòria de ciment i ferro...
    Bon vespre, Montse.

    ResponElimina
  6. Rafel24 d’abril del 2017, a les 20:28

    Ben condensada la idea de pont.

    ResponElimina
  7. Ada25 d’abril del 2017, a les 19:28

    Molt bo! Era difícil posar-se a la "pell" del pont i ho has aconseguit, boniques paraules!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)