Els fanalets il·luminen la nostra ignorància, que ens interroga: què faríem si fóssim l'altre? Podríem seguir mirant deixant de banda tot el que passa? O tanmateix, podríem fer un pas, amb una nova esperança, on tot canvia; deixant en blanc als que pensen que no s'hi pot fer res.
Mentre, els fanalets continuen donant llum allà on la vida només sap viure.
És d’una terra
Fa 5 hores
Cada racó d'aquesta pintura inspira diferent.
ResponEliminaBones preguntes.
Concís i contundent com acostumes... bravo, Montse!
ResponEliminaPodríem provar de canviar els"rols" com tu dius, no sé si els fanalets il·luminarien més o menys...
ResponEliminaPetonets.
sublim! no només és un text ple de bellesa sinó que ens interpel·la com la filosofia
ResponEliminasi la seva llum fa de guia a alguns dels assistents, haurà valgut la pena la seva existència.
ResponEliminaDeixar-ho passar tot no és propi nostre. Els problemes se'ls ha de mirar a la cara.
ResponEliminaEns veiem en el mirall del quadre. Molt bonic.
ResponEliminaEl problema és que molta gent té por al canvi i així acaba perdent l'esperança.
ResponEliminaCosta canviar de rol
ResponEliminaMalauradament, en general, ens costa molt posar-nos en la pell de l'altre, massa vegades no veiem nadamás el que ens il·lumina el nostre particular fanalet
ResponElimina