Camps plens de filats
barren el pas al futur,
present vergonyós.
dimecres, 28 de desembre de 2016
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
arxiu del bloc
cercar en aquest bloc
etiquetes
- 365 contes (2)
- contes divers (19)
- fons d'armari. FLI (1)
- fons d'armari. joc de lletres (1)
- homenatges (15)
- itineràncies poètiques (65)
- joc de lletres (8)
- joc literari (22)
- records (20)
- regals (4)
- relats conjunts (72)
- xim-xim d'històries (2)
participacions
racó de contes pallaresos
seguidors
blocs que segueixo
-
-
Endevinalla 908Fa 8 hores
-
-
-
GERRO FLORAL... aquarel·laFa 14 hores
-
Tornar de vacancesFa 1 dia
-
-
Aquesta TerraFa 2 dies
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
RelliscadaFa 2 setmanes
-
-
-
-
Repica el terra la pluja novaFa 2 setmanes
-
-
NELSON MANDELA... dibuix a llapisFa 3 setmanes
-
-
-
-
Il·lusionsFa 4 setmanes
-
-
-
Sortir a robar cavalls. Per PettersonFa 5 setmanes
-
-
DescriuFa 1 mes
-
NadaFa 1 mes
-
-
DIÁLOGO POÉTICOFa 2 mesos
-
-
-
-
-
-
-
La sang i els diesFa 4 mesos
-
-
-
-
-
-
la importància d'un diacríticFa 7 mesos
-
The CureFa 8 mesos
-
-
-
-
SallyFa 10 mesos
-
Tesi v 0.02Fa 11 mesos
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
Silenci, tot és il·lusori...Fa 2 anys
-
-
AndròmedaFa 2 anys
-
L'ALEX I ELS NENS POBRESFa 2 anys
-
-
-
SoledatFa 3 anys
-
Te olvidóFa 3 anys
-
-
CERVELL DIVIDITFa 3 anys
-
-
Els adéusFa 3 anys
-
-
I final.Fa 3 anys
-
-
-
-
-
-
-
Una nueva productoraFa 5 anys
-
-
-
-
festa i més festa...Fa 5 anys
-
-
-
Nova adreçaFa 6 anys
-
-
.JPG)
.JPG)
calaix de sastre
llista d'enllaços
- Àngela
- Àngels M Castells
- Antoni
- Bea
- Eudalt Carbonell
- Eulàlia
- Lluís
- Manuel Delgado
- Mireia
- ************************
- 95 anys
- Amics dels Arbres
- Antología poètica
- Associació de narradores i narradors
- Bloc de notes
- Cançons
- Catalunya per la pau
- Catosfera literària
- Contes del mon
- Contes i cuentos
- Dones en xarxa
- El blog del Sr. Boix
- El cafè de la república
- El llibreter
- Laïcitat
- Llengües amenaçades
- Miquel Martí Pol
- Música de poetes
- Parlem català
- Viatges
Tants futurs barrats!!! Curt i bon poema, Montse!!!
ResponEliminaMolt actual. Filats que no deixen passar la dignitat.
ResponEliminamasses que n'hi han i masses que en volen fer
ResponEliminaÉs un d'aquells poemes que volddria haver escrit jo.
ResponEliminaM'encanta, llàstima que sigui massa cert.
ResponEliminaAl pas que anem potser el futur serà més vergonyós que el present...
ResponEliminaBon vespre.
Tampoc no ens queda el consol del passat, que també és vergonyós.
ResponEliminaConcís i contundent. Per desgràcia massa real.
ResponEliminaimpactant i condensat! bon any!
ResponEliminaConcret i punyent
ResponElimina