Camps plens de filats
barren el pas al futur,
present vergonyós.
dimecres, 28 de desembre de 2016
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
blocs que segueixo
-
-
-
-
-
-
-
-
-
Pensar sobre la biciFa 5 dies
-
-
-
-
-
-
-
-
-
Segona part, després del partFa 4 setmanes
-
-
-
BLANCAFa 2 mesos
-
mestresFa 2 mesos
-
-
-
-
-
-
Mal casatsFa 6 mesos
-
-
Bona nit i tapa'tFa 6 mesos
-
DIA MUNDIAL DE LA POESIAFa 6 mesos
-
-
-
-
-
-
Mobilitat o noFa 9 mesos
-
-
Operación retornoFa 1 any
-
-
2020-05-19Fa 1 any
-
-
DecisionsFa 2 anys
-
-
-
-
-
AcomiadamentFa 3 anys
-
-
-
-
DENUNCIAFa 3 anys
-
-
-
-
-
DescriuFa 4 anys
-
La sang i els diesFa 4 anys
-
The CureFa 4 anys
-
-
-
Tesi v 0.02Fa 5 anys
-
-
-
-
-
-
-
-
-
Silenci, tot és il·lusori...Fa 6 anys
-
-
L'ALEX I ELS NENS POBRESFa 6 anys
-
-
SoledatFa 7 anys
-
Te olvidóFa 7 anys
-
-
CERVELL DIVIDITFa 7 anys
-
Els adéusFa 7 anys
-
-
I final.Fa 7 anys
-
-
-
-
-
-
-
Una nueva productoraFa 9 anys
-
-
sona i ressona el pianoFa 9 anys
-
-
-
festa i més festa...Fa 10 anys
-
-
-
Després de la letàrgia...Fa 10 anys
-
Nova adreçaFa 10 anys
-
-
.JPG)
.JPG)
Tants futurs barrats!!! Curt i bon poema, Montse!!!
ResponEliminaMolt actual. Filats que no deixen passar la dignitat.
ResponEliminamasses que n'hi han i masses que en volen fer
ResponEliminaÉs un d'aquells poemes que volddria haver escrit jo.
ResponEliminaM'encanta, llàstima que sigui massa cert.
ResponEliminaAl pas que anem potser el futur serà més vergonyós que el present...
ResponEliminaBon vespre.
Tampoc no ens queda el consol del passat, que també és vergonyós.
ResponEliminaConcís i contundent. Per desgràcia massa real.
ResponEliminaimpactant i condensat! bon any!
ResponEliminaConcret i punyent
ResponElimina