fons d'armari: RITME DE TARDOR

dimecres, 28 de desembre de 2016

RITME DE TARDOR

Camps plens de filats
barren el pas al futur,
present vergonyós.

10 comentaris:

Carme Rosanas28 de desembre de 2016, a les 14:39
Tants futurs barrats!!! Curt i bon poema, Montse!!!
ResponElimina
Respostes
Sergi28 de desembre de 2016, a les 15:01
Molt actual. Filats que no deixen passar la dignitat.
ResponElimina
Respostes
Garbí2428 de desembre de 2016, a les 18:39
masses que n'hi han i masses que en volen fer
ResponElimina
Respostes
Helena Bonals29 de desembre de 2016, a les 13:56
És un d'aquells poemes que volddria haver escrit jo.
ResponElimina
Respostes
Lluís Martí29 de desembre de 2016, a les 14:55
M'encanta, llàstima que sigui massa cert.
ResponElimina
Respostes
M. Roser29 de desembre de 2016, a les 19:33
Al pas que anem potser el futur serà més vergonyós que el present...
Bon vespre.
ResponElimina
Respostes
xavier pujol29 de desembre de 2016, a les 21:33
Tampoc no ens queda el consol del passat, que també és vergonyós.
ResponElimina
Respostes
El que em passa pel cap30 de desembre de 2016, a les 18:58
Concís i contundent. Per desgràcia massa real.
ResponElimina
Respostes
Elfreelang31 de desembre de 2016, a les 12:50
impactant i condensat! bon any!
ResponElimina
Respostes
Rafel1 de gener de 2017, a les 20:56
Concret i punyent
ResponElimina
Respostes

Afegeix un comentari

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)