Embogida de zel,
la terra mira el cel,
colrada d'anhel.
diumenge, 2 d’octubre de 2016
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
blocs que segueixo
-
-
-
-
-
-
-
-
-
Pensar sobre la biciFa 5 dies
-
-
-
-
-
-
-
-
-
Segona part, després del partFa 4 setmanes
-
-
-
BLANCAFa 2 mesos
-
mestresFa 2 mesos
-
-
-
-
-
-
Mal casatsFa 6 mesos
-
-
Bona nit i tapa'tFa 6 mesos
-
DIA MUNDIAL DE LA POESIAFa 6 mesos
-
-
-
-
-
-
Mobilitat o noFa 9 mesos
-
-
Operación retornoFa 1 any
-
-
2020-05-19Fa 1 any
-
-
DecisionsFa 2 anys
-
-
-
-
-
AcomiadamentFa 3 anys
-
-
-
-
DENUNCIAFa 3 anys
-
-
-
-
-
DescriuFa 4 anys
-
La sang i els diesFa 4 anys
-
The CureFa 4 anys
-
-
-
Tesi v 0.02Fa 5 anys
-
-
-
-
-
-
-
-
-
Silenci, tot és il·lusori...Fa 6 anys
-
-
L'ALEX I ELS NENS POBRESFa 6 anys
-
-
SoledatFa 7 anys
-
Te olvidóFa 7 anys
-
-
CERVELL DIVIDITFa 7 anys
-
Els adéusFa 7 anys
-
-
I final.Fa 7 anys
-
-
-
-
-
-
-
Una nueva productoraFa 9 anys
-
-
sona i ressona el pianoFa 9 anys
-
-
-
festa i més festa...Fa 10 anys
-
-
-
Després de la letàrgia...Fa 10 anys
-
Nova adreçaFa 10 anys
-
-
.JPG)
.JPG)
Bravo, és una síntesi perfecta. Trobo que aquestss tres versos expliquen molt bé el quadre. M'encanta aquesta interpretació.
ResponEliminaEmbogida de cel
ResponEliminala terra sent el zel.
El llaurador la treballa.
brillant! en poc dius tant....
ResponEliminaespero veure complert l'anhel
ResponEliminaHas fet una participació molt original, Montse.
ResponEliminallaurar-la amb els anhels
ResponEliminabona descripció!
ResponElimina