Embogida de zel,
la terra mira el cel,
colrada d'anhel.
Tinc un tros de tu
Fa 2 hores
diumenge, 2 d’octubre de 2016
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
blocs que segueixo
-
-
-
-
RenàixerFa 20 hores
-
CASA DESPENTINADAFa 1 dia
-
PoemaFa 4 dies
-
L'accidentFa 6 dies
-
And last... Tubular Bells!Fa 1 setmana
-
-
AzoptFa 2 setmanes
-
-
L'assembleaFa 3 setmanes
-
I continuem llegint!Fa 3 setmanes
-
Encallats (i ben encallats)Fa 3 setmanes
-
stardate: coixineresFa 3 setmanes
-
GjestenFa 4 setmanes
-
Sol de maigFa 5 setmanes
-
-
ADIÓS, BORGOFa 2 mesos
-
PlatóFa 5 mesos
-
Perdre el més fidelFa 6 mesos
-
Boxa a Barcelona als 60’Fa 8 mesos
-
Cap al setembreFa 9 mesos
-
Un any de haikus.Fa 1 any
-
-
-
SORPRESESFa 1 any
-
-
-
-
Bona nit i tapa'tFa 2 anys
-
-
-
-
-
-
Operación retornoFa 2 anys
-
-
-
-
DecisionsFa 4 anys
-
-
-
-
AcomiadamentFa 5 anys
-
-
-
DENUNCIAFa 5 anys
-
-
-
-
-
DescriuFa 6 anys
-
La sang i els diesFa 6 anys
-
The CureFa 6 anys
-
-
-
Tesi v 0.02Fa 6 anys
-
-
-
-
-
-
-
-
-
Silenci, tot és il·lusori...Fa 8 anys
-
-
L'ALEX I ELS NENS POBRESFa 8 anys
-
-
SoledatFa 9 anys
-
Te olvidóFa 9 anys
-
-
CERVELL DIVIDITFa 9 anys
-
Els adéusFa 9 anys
-
-
I final.Fa 9 anys
-
-
-
-
-
-
-
-
Una nueva productoraFa 11 anys
-
-
sona i ressona el pianoFa 11 anys
-
-
-
festa i més festa...Fa 11 anys
-
-
-
Després de la letàrgia...Fa 12 anys
-
Nova adreçaFa 12 anys
-
-
.JPG)
.JPG)
Bravo, és una síntesi perfecta. Trobo que aquestss tres versos expliquen molt bé el quadre. M'encanta aquesta interpretació.
ResponEliminaEmbogida de cel
ResponEliminala terra sent el zel.
El llaurador la treballa.
brillant! en poc dius tant....
ResponEliminaespero veure complert l'anhel
ResponEliminaHas fet una participació molt original, Montse.
ResponEliminallaurar-la amb els anhels
ResponEliminabona descripció!
ResponElimina