Embogida de zel,
la terra mira el cel,
colrada d'anhel.
diumenge, 2 d’octubre del 2016
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
blocs que segueixo
-
-
-
-
-
-
Vespre d'estiuFa 4 dies
-
-
-
-
-
-
-
"Relats Conjunts": La teleoperadoraFa 3 setmanes
-
-
Recull rovellonsFa 5 setmanes
-
stardate: paradisosFa 5 setmanes
-
-
-
-
-
-
-
-
-
Bona nit i tapa'tFa 4 anys
-
-
-
-
Per començar, comprar al mercatFa 5 anys
-
-
-
-
-
DecisionsFa 6 anys
-
-
-
DESTINO CEROFa 6 anys
-
De bona HÒSTIA...Fa 6 anys
-
-
-
ODA SENSE NOMFa 6 anys
-
-
-
Enyorança.Fa 7 anys
-
-
-
-
-
-
-
-
-
Trilla que Trilla,Fa 8 anys
-
Tesi v 0.02Fa 8 anys
-
-
-
-
-
-
-
-
-
Una de fills de putaFa 9 anys
-
-
-
L'ALEX I ELS NENS POBRESFa 10 anys
-
-
-
-
-
-
Derrere la tempesta, la calmaFa 10 anys
-
SoledatFa 11 anys
-
-
Te olvidóFa 11 anys
-
-
CERVELL DIVIDITFa 11 anys
-
-
-
Els adéusFa 11 anys
-
-
I final.Fa 11 anys
-
-
-
-
-
-
-
-
Una nueva productoraFa 13 anys
-
-
-
-
-
festa i més festa...Fa 13 anys
-
-
-
Després de la letàrgia...Fa 14 anys
-
Nova adreçaFa 14 anys
-
.JPG)
.JPG)
Bravo, és una síntesi perfecta. Trobo que aquestss tres versos expliquen molt bé el quadre. M'encanta aquesta interpretació.
ResponEliminaEmbogida de cel
ResponEliminala terra sent el zel.
El llaurador la treballa.
brillant! en poc dius tant....
ResponEliminaespero veure complert l'anhel
ResponEliminaHas fet una participació molt original, Montse.
ResponEliminallaurar-la amb els anhels
ResponEliminabona descripció!
ResponElimina