diumenge, 2 d’octubre de 2016

TERRA LLAURADA


Embogida de zel,
la terra mira el cel,
colrada d'anhel.

Publicat per montse a 10:30
Etiquetes de comentaris:

7 comentaris:

  1. Bravo, és una síntesi perfecta. Trobo que aquestss tres versos expliquen molt bé el quadre. M'encanta aquesta interpretació.

    ResponElimina

  2. Embogida de cel
    la terra sent el zel.
    El llaurador la treballa.

    ResponElimina

  5. Has fet una participació molt original, Montse.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)