dimarts, 1 de setembre de 2015

ENDAVANT


Resistirem!
com la flor de paret,
que treu el cap i floreix
esperant les primaveres lliures.

Publicat per montse a 13:27
Etiquetes de comentaris:

7 comentaris:

  1. Tot i que es veuen petitones, crec que aquestes flors són trompetes de foc o gessamí de Virgínia. Com que trobo que tenen un nom poètic, n'inspiro en elle, en el teu poema i et segueixo.

    Serà el post del blog Via que seguirà al teu. Gràcies. Me l'enduc...

    Com trompetes de foc,
    que no cremen,
    que fan més bell l'instant.
    Així els somriures
    que volen ser lliures.

    ResponElimina

  2. no serà fàcil mantenir la flor davant de tanta hostilitat....però es farà

    ResponElimina

  3. Cada dia en pensen una. Ens mantindrem tossudament alçats!

    ResponElimina

  4. Endavant que es pot fer!

    Aferradetes i mil somriures!

    ResponElimina

  5. Si ara ja floreixen, què no faran quan ens vegin somriure feliços...
    Petonets.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)