diumenge, 21 de juny de 2015
CHICHÉN ITZÁ
Al bell mig de l'esplanada,
aquest temple silenciós
no es defensa ni s'amaga,
va passant els dies
vora els pous buits,
sedent de vida.
Etiquetes de comentaris:
relats conjunts
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Tot passa, sobretot les persones, però ell continua allà. I continuarà.
ResponSuprimeixEstàtic... Observador de la vida...
ResponSuprimeixsilenci...
ResponSuprimeixbell silenci...
preciós Montse
ResponSuprimeixEls nostres avantpassats en van deixar uns monuments preciosos, com els teus versos...
ResponSuprimeixBon vespre.
ell immune, ens veu passar en la nostre curta vida.
ResponSuprimeixBen trobat, i millor dit!
ResponSuprimeixPer ell seguir aquí no ha estat un sacrifici...
ResponSuprimeixNosaltres ens anem, ell segueix passant el temps.
ResponSuprimeixAferradetes, nina!
espectador de luxe
ResponSuprimeixmolt bon espectador
ResponSuprimeix