- merda, no pot ser, i ara que fem?
- busquem un altre lloc més apartat, mentre jo em torno a recollir el monyo.
- encara som massa a prop d'ells, vols continuar?
- sí, és el què més desitjo.
- la teva actitud em dóna trempera i moltes ganes de seguir endavant.
- ja veuràs que seguin aquest llit de molsa, aviat trobarem un bon niu de rovellons.
si és que el bosc n'és ple de gent. aviam si en troben, amb les pluges que venen i la calor que està fent, segur que n'hi haurà a grapats d'aquí uns dies.
ResponEliminahaha, molt divertit! I no s'hi val malpensar, eh?!
ResponEliminaBona aquesta, ens havies fet pensar tota una altra cosa, eh lladre!
ResponEliminaAi, ai, aquests boletaires.
ResponEliminaHe, he, he... m'ha agradat el teu joc, i és que no es pot estar tranquil ni al bosc!
ResponEliminaTant de bo que no acudeixin les abelles, atretes per l'almívar del mal pensament. ^0^
ResponEliminaSorprenent final, tota l'estona creient que anaven a buscar caragols.
ResponEliminaMolt bo!
Ara se'n diu collir bolets?...
ResponEliminaMolt divertit, Montse. I amb un final inesperat.
M´havia perduda!!;)
ResponEliminaBoníiissim!
aquests doble sentits si que són bons....m'encanta la història. Molt bé
ResponEliminaMolt bona Montse deu n'hi do la mar de relats diferents i divertits que està donant aquest quadre! m'ha agradat molt !
ResponEliminaFantàstic, ai que ara començarem a malpensar de tots els que van a buscar bolets!!
ResponEliminaAl bosc aviat hi haurà més boletaires que bolets...No sabia que calia deixar-se anar la cabellera!!!
ResponEliminaPetonets.
Té mooooltes lectures! Un petó, MONTSE.
ResponElimina