LA POSTAL

Als Pallars, a finals del segle dinou i principis del vint, hi havia molta misèria i molts joves van deixar família i poble, per anar-se'n a Amèrica creuant el gran oceà en busca d'unes condicions de vida millors.
Els meus besavis també havien viscut el dolor d'aquesta separació, quan dos fills de només divuit anys van decidir marxar.
No sé com expressar l'emoció intensa que debian sentir, quan rebien aquestes cartes postals que era l'únic mitjà de comunicació que tenien. Per a ells ho era tot, me'ls imagino com la retenien entre les mans i l'acariciaven, cada paraula era un trosset dels seus pensaments, que els hi donava esperança i ànims. La guardaven en un calaixet per poder-la rellegir i sentir-se a prop seu.
Penso que aquesta postal reté el bes i la carícia llunyana.