Avui he tingut un dia dur de feina i mentre camino només penso en arribar a casa, per estirar-me al sofà i relaxar-me escoltant música. Quan he obert la porta i he vist tot aquest desori, tots els plans s'han esmicolat.
Altre cop repetint-se les mateixes experiències passades. Tant sols feia dos dies que en varem tornar a parlar i semblava que tot havia queda clar, com ho demostra aquest calendari subratllat de vermell, on es veu clarament, que avui et tocava a tu.
En aquest estat d'enuig i desil·lusió, et deixo aquesta nota per dir-te que no vull continuar.
Me'n vaig, només depèn de tu, que jo torni.
Aquesta vegada no et servirà de res la teva tàctica de regalar-me quadres de Kandinsky.
S’omple la bassa
Fa 1 hora
Que bo! Quin desori... i quina bona idea!
ResponEliminadona...que aquests quadres deuen valer diners, si en regala encara faràs negoci de l'emprenyada i sempre estas a temps d'engegar-lo a dida
ResponEliminaJo també seria pràctic, com diu en Joan: un parell de Kandinskys... i a viure!
ResponEliminaHehehe... s'ho ha buscat! Ben trobat i ben lligat.
ResponEliminaAmb aquest Kandinsky es pot contractar un bon equip de disseny...
ResponEliminaUi, en poc temps he llegit dos relats que han inspirat trencaments de parella. Sembla que el desori d'aquesta composició ens porta a la crua realitat de les parelles actuals!
ResponEliminaSorprenent final! molt bo montse!
ResponElimina