dissabte, 22 d’octubre del 2011

TEMPS MODERNS

En poc temps he perdut feina i casa. Indefens, enmig d'aquest engranatge capitalista, busco una sortida per tal de resoldre l'angoixa que em consumeix.
Des d'aquesta alçada, penjat de la roda mirant al buit, veig que no em queda res; penso que he d'aprofitar aquesta oportunitat per solucionar tots els problemes; ja ha arribat l'hora de llançar-me a l'acció i sabotejar el fil que alimenta aquest maleït sistema.

17 comentaris:

  1. Savotegem, savotegem, que la civada guanyarem!

    ResponElimina
  2. Si no ens hi posem els de baix, ningú no vindrà a solucionar-nos la papereta.

    ResponElimina
  3. Jo m'apunto a aquest desengranatge del sistema! Molt bo!

    ResponElimina
  4. Hi ha coses que si no les fem nosaltres mateixos, ningú les farà. Bon relat!

    ResponElimina
  5. Dels millors que he llegit, montse!
    Molt molt bo!
    Una abraçada gran gran!

    ResponElimina
  6. Tens el meu suport

    El fil que alimenta aquest maleït sistema és un fil de puta

    salut i peles

    ResponElimina
  7. El de la foto sembla de bona fusta, té clar que s'ha de posar pals a les rodes d'un sistema inhumà.

    ResponElimina
  8. Sí sí que el boicotegi! Bon relat concentrat! no calen més mots

    ResponElimina
  9. En aquesta imatge, en Charles Chaplin sempre l'he vist com a un reparador, però també és cert que pot ser tot un sabotejador del sistema, i tal com van les coses, seria el millor que es podria fer, però encara vivim massa bé.
    De fet, el Charlot ja ho era un sabotejador del sistema, avui m'ho has fet recordar.

    ResponElimina
  10. a veure si ho aconssegueix....potser seria la solució a tot

    ResponElimina
  11. Espere que tinga una bona assegurança de vida.
    Molt bona!

    ResponElimina
  12. molt bon relat!!
    quanta gent es deu sentir així i no troba la manera de posar-s'hi.

    ResponElimina
  13. Que aixequi la clau anglesa ben alt! I si cal, que la deixi caure al cap d'algun capgros maquinador...

    Bon relat!

    ResponElimina
  14. Temps moderníssims. Com avui maeix, no? Un petó, MONTSE.

    ResponElimina