En poc temps he perdut feina i casa. Indefens, enmig d'aquest engranatge capitalista, busco una sortida per tal de resoldre l'angoixa que em consumeix.
Des d'aquesta alçada, penjat de la roda mirant al buit, veig que no em queda res; penso que he d'aprofitar aquesta oportunitat per solucionar tots els problemes; ja ha arribat l'hora de llançar-me a l'acció i sabotejar el fil que alimenta aquest maleït sistema.
dissabte, 22 d’octubre de 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Savotegem, savotegem, que la civada guanyarem!
ResponSuprimeixSi no ens hi posem els de baix, ningú no vindrà a solucionar-nos la papereta.
ResponSuprimeixJo m'apunto a aquest desengranatge del sistema! Molt bo!
ResponSuprimeixMolt bo i molt bona proposta!
ResponSuprimeixHi ha coses que si no les fem nosaltres mateixos, ningú les farà. Bon relat!
ResponSuprimeixDels millors que he llegit, montse!
ResponSuprimeixMolt molt bo!
Una abraçada gran gran!
Tens el meu suport
ResponSuprimeixEl fil que alimenta aquest maleït sistema és un fil de puta
salut i peles
El de la foto sembla de bona fusta, té clar que s'ha de posar pals a les rodes d'un sistema inhumà.
ResponSuprimeixSí sí que el boicotegi! Bon relat concentrat! no calen més mots
ResponSuprimeixEn aquesta imatge, en Charles Chaplin sempre l'he vist com a un reparador, però també és cert que pot ser tot un sabotejador del sistema, i tal com van les coses, seria el millor que es podria fer, però encara vivim massa bé.
ResponSuprimeixDe fet, el Charlot ja ho era un sabotejador del sistema, avui m'ho has fet recordar.
a veure si ho aconssegueix....potser seria la solució a tot
ResponSuprimeixEspere que tinga una bona assegurança de vida.
ResponSuprimeixMolt bona!
molt bon relat!!
ResponSuprimeixquanta gent es deu sentir així i no troba la manera de posar-s'hi.
La reacció és la millor tisorada.
ResponSuprimeixQue aixequi la clau anglesa ben alt! I si cal, que la deixi caure al cap d'algun capgros maquinador...
ResponSuprimeixBon relat!
Sabotatge! Jo hi ajudo.
ResponSuprimeixM'agrada!
Temps moderníssims. Com avui maeix, no? Un petó, MONTSE.
ResponSuprimeix