divendres, 18 de gener de 2019

RECORDANT EL PASSAT


Quant l'estat d'ànim trontolla,
busquem un rastre d'allò
que ens feia sentir vius i
anhelem l'aleteig d'aquells somnis,
per canviar i creure que encara
tot és possible.

10 comentaris:

  1. Es bo, guardar i mantenir l'esperança .

    ResponElimina
  2. Moltbonic el teu poema i molt encertat.
    Si creiem que encara és possible, és que encara és possible!
    Fem bategar de nou tots els somnis!

    ResponElimina
  3. Potser li cal una empenteta, perquè no perdi l'esperança...Els seus somnis algun dia seran possibles!
    Bon vespre, Montse.

    ResponElimina
  4. Molt bonic el poema, l'esperança no s'ha de perdre mai!

    ResponElimina
  5. De vegades és difícil trobar la llum que ens cal en mig de tanta foscor.

    ResponElimina
  6. M'agrada el teu poema. Res tornarà a ser igual i potser és bo que així sigui.

    ResponElimina
  7. Thanks so much for share this post for us, have a excellent day.
    -BEATRIZ, XOXO

    Sempiterna - Fashion

    Geeky Freaky - Games and more

    ResponElimina