Ja és primavera,
el sol desfila i
la lluna alineada
el tenyeix de dol.
La terra se'ls mira,
sap que sense ells
no hi hauria vida.
divendres, 20 de març de 2015
L'ESTRENA
Ja és primavera,
el sol desfila i
la lluna alineada
el tenyeix de dol.
La terra se'ls mira,
sap que sense ells
no hi hauria vida.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
.JPG)
.JPG)
Que maca la foto i molt encertat el poema!!!
ResponEliminaEl sol i la Terra
s'envien desig.
La lluna gelosa
s'hi posa entremig.
Quina casualitat que hagin coincidit l'eclipsi amb l'arribada de la primavera, i quina sort haver pogut fer la foto...
ResponEliminaBon cap de setmana.
sembla ser que s'han alineat els astres.....
ResponEliminaBona foto, però avui molts hem aconseguit alguna bona instantània d'aquest moment tan especial.
ResponEliminaPer unes hores, la lluna ha eclipsat l'omnipotència del sol. No va malament recordar com seria el món sense ell.
ResponEliminaPer unes hores, la lluna ha eclipsat l'omnipotència del sol. No va malament recordar com seria el món sense ell.
ResponEliminaM'has ben eclipsat amb tan boniques paraules i imatge...
ResponEliminasense ells no no hi hauria vida i sense poesia la felicitat aniria coixa d'un peu.....gràcies montse! salut i poesia!
ResponEliminaQué bonica la foto!!! Un contrast ben xulo! Sol i lluna, opostos que fan possible que hi haja vida... Enhorabona per captar el moment, és la primera imatge de l'eclipse que veig!
ResponEliminaPreciós, tot plegat.
ResponEliminapreciosa fotografia!
ResponEliminaA veure si surt el sol d'una vegada i podem dir que sí, que ja és primavera
ResponEliminaTens un blog mol maco i amb el teu permís et segueixo.
ResponEliminaSalutacions.-