dijous, 17 d’octubre del 2013

NENS MENJANT RAÏM I MELÓ


L'ahir i l'avui ...

L'orfandat d'aquests nens del carrer em descobreix la meva soledat.
Atret per aquesta imatge de complicitat, la gana se'm distreu i percebo una precària seguretat que em reconforta.
Per un instant, somric agraït.


12 comentaris:

  1. Si serveix de consol, ja és alguna cosa. No sembla que aquests nanos ho estiguin passant massa malament.

    ResponElimina
  2. Tenir un alè per somriure encara ja és molt dins el res.

    ResponElimina
  3. Una mica trista, la gana, o més aviat molt, però amb somriure final...

    ResponElimina
  4. Penso que molts hauríem de somriure agraïts, si ens comparem amb la pobresa que fa que el món sigui més trist...També penso que no estan pas massa trists aquests vailets...La veritat és que Murillo reflecteix en els seus quadres, una pobresa amable...

    ResponElimina
  5. No sé si quan hi ha gana pot haver-hi reconfort... fora de la literatura

    ResponElimina
  6. qui no es consola és que no vol, sospito que el teu contundent microrelat s'ha de llegir bé.....complicitat i consol en veure que almenys hi ha dos vailets que poden menjar ....la solidaritat dels mes pobres

    ResponElimina
  7. Compartir el poc que es té, en companyia, ja és un pas.

    ResponElimina
  8. Un poema molt encertat, etern en la seva plasticitat, una imatge que sempre repetim, mani qui mani. Sort en tenim de la poesia.

    ResponElimina
  9. Hauríem de somriure, ser agraïts pel que tenim i la millor manera és compartir amb els que no tenen la nostra sort.

    Aferradetes!

    ResponElimina
  10. sI, UNA MIRADA TRISTA, però un acte dolç...

    ResponElimina