dijous, 14 de juny del 2012

VERTIGEN


Un bon trapezista
suporta amb estoïcisme
tot aquest precipici,
quan apareix davant seu.
Malgrat les cames li facin figa,
ha de ser capaç d'avançar,
com la gent del carrer
en precari equilibri.

12 comentaris:

  1. Qui sap si ni el veu el precipici, com si no hi fos... només veu el lloc on ha deposar el peu.

    ResponElimina
  2. Dit amb altres paraules, per ser trapezista no es pot patir vertigen.

    ResponElimina
  3. hem de estar convençuts de que no caurem en l'intent de creuar l'abisme que ens han imposat.

    ResponElimina
  4. I aquest encara té la barra que l'ajuda a mantenir l'equilibri... que n'hi ha que ja no tenen ni això.

    ResponElimina
  5. el vertigen és quelcom que s'entrena. un tomb pel món i te n'adones que vivim en un abisme de per fer riure.

    ResponElimina
  6. hem d'aprendre a viure dalt del trapezi...poèticament ben dit!

    ResponElimina
  7. Doncs sí
    som molts els que ens movem en precari equilibri
    i no sempre sabem a on és el precipici

    ResponElimina
  8. Intentarem ser un bon trapezista, perquè en aquests temps... Un petó.

    ResponElimina
  9. És una metàfora molt bon trobada, perquè sense parlar directament del que vols parlar, ho dius ben clar. M.Pilar

    ResponElimina
  10. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  11. La vida és un camí de funambulistes, si no tires endevant i amb equilibri caus al precipici. Bonica metàfora.

    ResponElimina
  12. Al llarg de la vida ens en trobem molts de precipicis, i em d'aprendre a sortejar-los com els bons trapezistes, ja que normalment , no tenim xarxa protectora...
    Bon vespre.

    ResponElimina