dimecres, 25 d’abril del 2012

PERSISTÈNCIA

Ahir era visible
tenia feina, casa, família.
Avui estic desemparat
ho he perdut tot.
Ara sóc invisible
però tinc projectes.
Demà seguiré insistint
no vull perdre els somnis.

Publicat per montse a 12:39
Etiquetes de comentaris:

13 comentaris:

  1. El porquet25 d’abril del 2012, a les 12:47

    I és que a les dures no ens queda més remei que insistir, persistir i, si cal, percudir.

    ResponElimina
  2. Sílvia 25 d’abril del 2012, a les 13:16

    He vingut a veure què trobava en aquest fons d'armari i el primer que hi trobo és "esperança", m'agrada!

    ResponElimina
  3. Pere25 d’abril del 2012, a les 13:19

    Ser invisible té els seus avantatges i més en els temps que corren.
    Perdoneu ... però algú havia de dir-ho!!

    Bon dia Montse.

    ResponElimina
  4. Carme Rosanas25 d’abril del 2012, a les 20:22

    Ja deia jo que em sonava... i he mirat l'etiqueta!

    M'agrada rellegir-lo!

    ResponElimina
  5. Garbí2425 d’abril del 2012, a les 22:05

    no defallir mai i trobarem la sortida

    ResponElimina
  6. Elfreelang25 d’abril del 2012, a les 22:15

    Persistir ....seguir...

    ResponElimina
  7. lolita lagarto25 d’abril del 2012, a les 23:05

    mai no s'han de perdre..
    cal recordar el que passa per tal de poder millorar-ho

    ResponElimina
  8. Jordicine26 d’abril del 2012, a les 20:22

    Si tens projectes, ho tens tot. Un petó.

    ResponElimina
  9. fanal blau27 d’abril del 2012, a les 9:00

    Els comnis no es poden perdre mai mai mai...
    Passava a desitjar-te un molt feliç dia del sant, Montse!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  10. Carme Rosanas27 d’abril del 2012, a les 11:38

    Jo torno també per desitjar-te un bon dia i moltes felicitats, Montse.

    I una abraçada.

    ResponElimina
  11. M. Roser27 d’abril del 2012, a les 15:26

    Montse, que tinguis un bon dia del teu Sant, amb moltes coses agradables , que et facin sentir feliç...

    ResponElimina
  12. montse28 d’abril del 2012, a les 0:00

    Gràcies a tothom.

    ResponElimina
  13. Miquel Àngel 2 de maig del 2012, a les 9:33

    Et torno la visita que soc molt educat , i ara vindre sovint a veure que hi remenes per l'armari . No fa olor de camfora , fa olor de fusta de cirerer una olor persistent...i dolça

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)