LA DESCOBERTA D'EN JIM

En Tinet trist i melancòlic, escolta l'historia de l'esclau Idris, que a poc a poc li penetra enfortint aquest jo complex.
Després d'unes quantes sessions, es troba millor i més reforçat per superar les adversitats i seguir el camí de sentir-se estimat.
Feia dies que no hi anava, al bar Blau, avui li ve de gust. Entra tot saludant al seu amic mag, que havia acabat l'actuació, demana una birra i s'asseu al racó de sempre, disposat a gaudir d'aquest bon ambient i bona música. De sobte percep aquella mirada intensa des de la barra, es gira i tot seguit sent: Hola, sóc en Jim, no sé tu com et trobes, jo ara mateix no desitjo res més, que poder seure i escoltar junts la veu d'aquest deliciós poema.

Jo em donaria a qui em volgués
Com si ni jo me n'adonés
I d'aquest donar-me, com si ho fes
Un jo de mi que m'ignorés

Jo em donaria a qui es donés
A canvi meu per sempre més
Que res de meu no me'n quedés
En el no meu que jo en rebés

Jo em donaria per un bes
Per un de sol, però que besés
I del besat em des-besés

Jo em donaria a qui em volgués
Com si ni jo me n'adonés
Com una almoina que se'm fes