La nostra llengua
la defensem
parlant-la dia rere dia,
rescatarem els nostres mots
com a senyal de reconeixença
arreu del món.
S’omple la bassa
Fa 9 hores
Un recull de peces. que resisteixen el desgast del temps, vestint-se de records.
I si no som nosaltres els que en fem ús i bandera, em sembla que no ho farà ningú, ens ho demostren cada dia.
ResponEliminaCom diu en XeXu, ens tenim només nosaltres, així que, per més esgotador que sigui, per més emprenyades que agafem, hem de seguir i seguirem forts i ferms!
ResponEliminaJo cada dia ho intento amb més força....quan truquen els serveis de marqueting per vendre alguna cosa...ja no canvio d'idioma, moltes vegades pengen ells...;)
ResponEliminaMontse, som aquí en aquesta lluita quotidiana, rescatant i celebrant els mots que ens regalen amics d'altres llocs dels Països catalans... utilitzant la llengua... fent-ne ús i bandera.
ResponEliminaÀnims i endavant.
Els meus pares i els meus avis em parlaven en català, jo parlo als meus fills i parlaré amb els meus néts en català i així serà sempre.
ResponEliminaPer tot això li dono una importància relativa a les lleis d'ensenyament del català.
No ens enganyem, la llengua és un sentiment d'identitat ... no s'ensenya, s'ha de sentir!
Bon dia Montse.
I aquesta és i ha estat la manera de fer-ho; si no van poder anorrear-la en el passat, no ho podran fer ara.
ResponEliminaI això ho hem de tenir molt clar.
L'estratègia d'en Joan és bona i, quan sóc a Catalunya, la segueixo fil per randa. I és veritat, acaben penjant ells.
ResponEliminaLa nostra lluita no té aturador.