En la serenor dels 95 anys, refaig aquell record de joventut, tocant en aquella banda que ens feia sortir del pou i sentir-nos feliços. Amb el ressò de la música, la gent acudia a escoltar-nos i vibrant d'energia ballaven, sense parar, seguint el compàs.
Avui aquest record em retorna l'emoció viscuda, mentre reviscola el so gravat a la memòria.
El mitjó
Fa 4 hores
.JPG)
.JPG)
Es bo que els records perdurin tants anys....i mès si són bons
ResponEliminaRecords de temps feliços, estic segur que tothom que arriba a aquestes edats en deu tenir d'aquest tipus.
ResponEliminaS'han d'aprofitar els bons records... ara més que mai, Montse!
ResponEliminaGràcies pel teu relat!
Els records i les emocions...l'unic tresor que ens podem emportar amb nosaltres !
ResponEliminaRecords que emocionen i donen forces per tirar endavant.
ResponEliminaPer un bon record mai passen els anys, sempre acut en nova oriflama a obrir moments de goig que no se'n anaren del tot.Curtet però amb bon recapte... Anton.
ResponEliminaDolça reminiscència.
ResponElimina