Quan sembla que tot s'acaba,
un bri d'esperança
et fa tornar a començar.
Com la brasa que s'apaga,
una bufada d'aire
la torna a revifar.
dilluns, 13 de febrer del 2012
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Un recull de peces. que resisteixen el desgast del temps, vestint-se de records.
Mentre no quedem socarrimats... recomencem!
ResponEliminaLlàstima que les buferades polítiques en facin revifar la malla llet.
ResponEliminaAixò és així. No hi ha final, cada final és un nou començar, sempre hi ha camí.
ResponEliminamolt gràfic i molt bonic...!
ResponEliminaDéu apreta però no ofega, diuen. Efectivament, començar és continuar un final que potser era no tan final...
ResponEliminaVés per on, ja em va bé, ja ens va bé llegir les teves pinzellades.
ResponElimina:)
Aquests dies està bufant molt de vent. A veure si així es troba aquest bri d'esperança!
ResponElimina