diumenge, 29 de gener de 2012

CARAEIXUT I SENSE UN SOU


Caraeixut i sense un sou 
Vinc d’Enlloc en la Nit clara; 
Una veu me diu On És, 
Però em venç la faramalla.
Fora vila i franc d’alou,
Segueixo una estrella rara; 
Guaito el cel a l’inrevés
Pel forat d’una miralla.
Una ala mou enrenou 
Frec a frec d’una atzavara, 
I amb fressa i cants, pels senders, 
Ve el gros de la pobrissalla. 
Voldria dar-los el brou 
Del pa d’una fleca avara, 
Però em miren, sorneguers, 
I duc buida la senalla. 
Tot me sembla estrany i nou, 
I ric, i faig mala cara:
Al meu goig cerco recés, 
I al meu dol, una mortalla. 
–Si em refés l’escalf d’un bou 
O dormís amb poca palla,
I entre somnis m’ullprengués 
La Seva Divina Cara!

                                               

8 comentaris: