CARAEIXUT I SENSE UN SOU

Caraeixut i sense un sou 

Vinc d’Enlloc en la Nit clara; 

Una veu me diu On És, 

Però em venç la faramalla.

Fora vila i franc d’alou,

Segueixo una estrella rara; 

Guaito el cel a l’inrevés

Pel forat d’una miralla.

Una ala mou enrenou 

Frec a frec d’una atzavara, 

I amb fressa i cants, pels senders, 

Ve el gros de la pobrissalla. 

Voldria dar-los el brou 

Del pa d’una fleca avara, 

Però em miren, sorneguers, 

I duc buida la senalla. 

Tot me sembla estrany i nou, 

I ric, i faig mala cara:

Al meu goig cerco recés, 

I al meu dol, una mortalla. 

–Si em refés l’escalf d’un bou 

O dormís amb poca palla,

I entre somnis m’ullprengués 

La Seva Divina Cara!