dimarts, 26 de juliol del 2011

DOL

Il·lusions trencades,
on hi havia alegria,
ara hi ha silenci,
sense jocs ni somriures.

Tot es quiet,
sota un cel nuvolat
s'escampa la tristesa
d'un dia de dol.

10 comentaris:

  1. d'aquells dies que no hi hauria d'haver....

    ResponElimina
  2. Que la tristesa deixi pas a l'alegria i el dol s'esmorteeixi

    ResponElimina
  3. Un sentiment molt ben expressat, amb paraules justes.

    ResponElimina
  4. No queda més remei que deixar-la escampar, la tristesa... després ja la superarem i l'alegria anirà sorgint de nou...

    Un molt bon poema, Montse!

    ResponElimina
  5. Noia...que escampi aviat!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  6. em quedo amb el comentari de la Carme, deixafr escampar la tristes xq torni l'alegria el més aviat possible.

    ResponElimina
  7. Com amb tot tipus de dol... és qüestió de temps! Ànimu!

    ResponElimina
  8. Dia de dol que no s'hauria de repetir mai més.

    ResponElimina
  9. Un dia de dol, totalment, però que hauria de fer reflexionar qui engreixa aquestes ments malaltes sembrant la llavor de l'odi amb les seves paraules.

    ResponElimina
  10. Justes paraules, i ben clares, un dol sentit...

    ResponElimina