dilluns, 21 de febrer del 2011

LA MIRADA DES D'AQUELL FORAT

Ella feia temps que no trepitjava el carrer. Vivia en un tercer pis, interior, sense ascensor. Abans de complir 70 anys, li varen diagnosticar una malaltia degenerativa, que l'anava paralitzant.
Ara estava en una fase avançada i necessitava l'ajut d'una persona, per tal de poder continuar vivint a casa seva.
Aquesta solitud, la dugué a un estat depressiu i d'ansietat, causat per l'aïllament de no poder sortir i veure gent. Llavors fou, quan es va decidir a fer un foradet a la pared veïna per tal de poder gaudir d'un tros de vida anònima semblant a la del carrer.
L'endemà es posà a treballar, fins que arribà el gran dia, que travessà a l'altre costat. Tot seguit fent un cop d'ull, veié un home ja vellet, que feia un forat a la pared del davant.

15 comentaris:

  1. Aquest relat descriu una situació trista i esgarrifosa, però això passa i és real.
    Molta gent gran viu sola, en condicions precàries.

    Bon dia Montse.

    ResponElimina
  2. aquests dos han d'anar a viure junts i s'acaba la soletat. Bon relat, fa pensar

    ResponElimina
  3. bon relat, segurament, aquestes coses passen...

    ResponElimina
  4. Malament si s'han d'anar fent forats per a omplir la buidor de les vides pròpies.

    Bon relat!

    ResponElimina
  5. M'ha transmés una fonda tendresa... La por a viures sols.

    Salut, Montse.

    ResponElimina
  6. Que trist, oi? però potser sí que l'un a l'altre es poden fer companyia...

    ResponElimina
  7. Caram, una història circular. Molt ben trobada, però deixa un regust de tristesa.

    ResponElimina
  8. En la vida real també passen relats com aquest, i no ens fan somriure, sino potser compasió i pensar en que pot ser de mi si un dia un trebalç fort em deixa com en l'escrit.
    Toques una llaga que no volem tocar-la, però qui sap que ens espera en el pròxim instant.
    Som escriptors de la nostra novel·la...Podem llegir les dels altres que podem semblar-s'hi, però la que grafiem cada dia ens toca a la diana i de vegades no podem apartar ni un punt ni una coma. Anton.

    ResponElimina
  9. Gràcies Montse per la teva participació. Realment el teu relat reflexa una situació trista, però força real.
    Salutacions.

    ResponElimina
  10. Almenys es va poder trobar amb uns altres ulls que volien mirar com els seus!

    ResponElimina
  11. és un pèl trist, xò alhora desprén molta tendresa. Busca remeis al seu abast per no quedar-se aïllada del tot

    ResponElimina
  12. Molt bon relat. Solituds que no es troben, lamentablement real.

    ResponElimina
  13. Tal v egada l'encreuament de mirades els ajudi a establir una comunicació.

    ResponElimina
  14. Que trist, que algú es pugui trobar en aquesta situació!

    ResponElimina
  15. Aïllament i soledat. Vivim en grans eixams, però tancats en la nostra rutina ignorant el dolor o el patiment que sovint està mol a prop. Bon relat, fa pensar, Montse. ^_^

    ResponElimina