divendres, 17 de desembre del 2010

LA CARA DE BARCELONA

Avui he sortit al carrer i he vist tot de rètols cridaners que es referien a mi. Per què han orquestrat tota aquesta campanya sense consultar el meu parer ? Només em queda, fer una queixa al defensor del poble, pel meu dret a decidir.

Ja fa força anys que habito en aquest lloc, on he viscut moments dolços i algun que altre aldarull que ens ha deixat a tots malparats. De tot aquest desori, me n'he sabut sortir, gràcies a la meva filosofia de vida que prové de l'aprenentatge dels avantpassats, foren ells que m'ensenyaren a no estirar més el braç que la màniga. Així, en èpoques magres, la consigna era, reciclar i tenir cura d'una bona neteja, ja que no podíem estrenar res. També aprengué a tenir sempre la casa oberta per a tothom i convidar als visitants amb productes de la terra.

Ja sé que han passat molts anys i ara tot ha canviat, ens hem adaptat a la moda de talons alts, vinguda de l'altra banda de l'Atlàntic i al color vermell vingut de París amb aire revolucionari. S'ha de saber renovar el vestuari, però hem de fer tot el possible per què no desaparegui ni el mocador de farcell ni les vigatanes.

Llavors, no entenc aquest dèria que teniu tots plegats a escampar per tot arreu, que em posi GUAPA. Ja n'hi ha prou, deixeu-me lluir el meu rostre ple d'arrugues, per poder visualitzar el pas del temps.

16 comentaris:

  1. És que... l'edat ben portada no ha de tenir por a mostrar-se. No deien que "l'arruga és bella"?

    *Sànset*

    ResponElimina
  2. Sí senyora té tot el dret a decidir....bon relat...m'agrada que parli en primera persona

    ResponElimina
  3. Una Barcelona que demana deixin d'atabalar-la amb aquesta continua apologia de la bellessa jove.

    Una molt bon text.

    ResponElimina
  4. Amb la cara neta ja en té prou, aquesta Barcelona mediterrània i antiga.
    Un bon relat.

    ResponElimina
  5. Bona aportació...defensant l'arruga, que és el que ens ve atots tard o d'hora

    ResponElimina
  6. Una cosa és haver de fer bona cara i una altra tenir-la. M'agrada més la segona opció.
    Bon relat, Montse.

    ResponElimina
  7. I tant que té dret a decidir! Que la deixin tranquil·la!

    Un bon relat, guapa!

    ResponElimina
  8. M'agrada que hagis donat veu a la pobre ciutat de Barcelona que per un cantó la volen guapa i per l'altra deixen que se li deteriorin els seu valors més preuats.

    Molt bon relat, Montse!

    ResponElimina
  9. És ben difícil de trobar el just equilibri entre "M'exalta el nou i m'enamora el vell". Aquesta té bé el dret de decidir si vol veure davant el submarí de Monturiol i l'Imax, amb els seus propis ulls i les seves arrugues.

    ResponElimina
  10. Jo també ho penso: No és dolent renovar-se però mai no hem de deixar de ser nosaltres mateixos.
    Un relat magnífic!

    ResponElimina
  11. Dir-li "posat guapa" a la que ho és per natura pot ser fins i tot ofensiu. Ben trobat.

    ResponElimina
  12. Ja està bé que una ciutat es vagi renovant o reinventant, senyal que és ben viva. És clar que, aquestes evolucions no sempre són encertades i produeixen friccions entre sectors que aposten per un tipus d'evolució o per un altre.

    Barcelona, malauradament, almenys fins ara, ha apostat per una evolució que, és cert, ens ha dut a ser un punt ineludible del turisme mundial, en bona mesura gràcies al disseny, molts cops sospitós, com el de la foto, però, en la meva opinió, li ha fet perdre molta humanitat i, a la fi, molta ciutadania.

    ResponElimina
  13. És clar, no tenim per que amagar l'edat que tenim i l'hem de lluir amb orgull! Bon text.

    ResponElimina
  14. La cara de Barcelona sempre és molt especial, sobretot ara que es va fent gran. Penso que si naltros la mantenim neta i endreçada ella sempre serà guapa i capitana d'un país ben especial!!!

    ResponElimina