dijous, 4 de novembre del 2010

QUARTS DE...




-Estic neguitós, fa dies que dormo malament, la gent passa de mi i es queixa de què faig soroll.
-Quina sort, només et desconnectaran del campanar, però continuaràs lluint la teva imatge de rellotge vell, mentre què a mi, em van rostir a la cassola i se'm cruspiren sense pietat


16 comentaris:

  1. Pobre pollastre....ell si que es pot queixar...molt bo! salut!

    ResponElimina
  2. No entenc com pot fer nosa allò que duu centenars d'anys funcionant. Això sí, els sorolls provocats pels cotxes, crits de la gent, bars musicals... això no molesta!

    ResponElimina
  3. porten anys cantan i alguns capullos els volen aturar per descansar....no entenc com ho permeten

    ResponElimina
  4. Doncs m'afegeixo a la crítica general... S'ha de ser neuròtic perdut perquè et molestin els galls o el rellotge del campanar... bé o gilipolles.

    ResponElimina
  5. I les tifes de les vaques, si us plau, que no es vegin ni facin mala olor... això sí que les vaquetes i vedellets es posin ben bufons en aquells prats per a fer-los una foto bucòlica des de la piscina del xalet de la Cerdanya.

    ResponElimina
  6. oooh, de debó el desconnecten? poden deixar-lo desconnectat a la nit però no de dia!

    ResponElimina
  7. Ui i el pobre rellotge també si el condemnen per la molèstia d'uns tiquis miquis

    ResponElimina
  8. Quan els quarts del veí veges cruspir, posa't els teus a rostir. Molt bona.

    ResponElimina
  9. Vaja, ací també deixaren al convent de tocar les hores perque era molèstia per als veïns. Jo ho trobe a faltar i ara que el convent està clausurat, també.

    De pollastres ja no s'escolten ací.

    ResponElimina
  10. I si fés de cucut... complementaria
    Anton.

    ResponElimina
  11. A les persones els hi falta un bull! I visca la natura! Ho volen tot verd però sense cap sorollet. Em pregunto què deuen fer cada cop que van cap a alguna ciutat.
    Un cop va venir una amiga de Suïssa a casa, a les afores. Plena muntanya. Saps quans dies es va quedar? Cap. Una trista nit. El per què? El soroll de l'aigua del riu la molestava. Insòlit però cert. Va marxar disgustada...
    Ens vam quedar parats.

    Gràcies, Montse, per participar!

    ResponElimina
  12. Quina llàstima, un soroll com aquest no pot molestar, tot al contrari sempre acompanya amb els seus senys d'identitat.

    ResponElimina
  13. No queda res més a dir...M'ha cridat l'atenció el comentari de l'Anton. Encara ric.

    ResponElimina
  14. Aquí qui no es queixa és perquè no vol.

    Molt bo!

    *Sànset*

    ResponElimina
  15. ho reconec, dec ser neures i una mica tocada de l'ala, però a Camarasa, que hi vaig sovint toca el campanar 12 vegades en una hora, és un campanar electrònic sinó no hi hauria campaner que ho aguantés..
    a mi em costa molt conciliar el son, al camp i a la ciutat.. i m'hi cago quan no puc dormir!
    sóc una imperfecta de collons!

    ResponElimina