Per fi hem arribat i ara restem aquí expectants de veure aquesta natura plena de vida, mentre reposem sota l'ombra d'aquests grans verns.
De tant en tant ens capbussem dins del toll d'aigua freda i ens sentim intrusos, envoltats d'ocells, papallones, peixos, libel·lules.
.JPG)
.JPG)
És cert que moltes vegades, en llocs com els descrits ací ens sentim intrusos i moltes vegades culpables per veure'ls maltractats per la nostra irresponsable presència.
ResponEliminaSalut!
Hem marcat tantes diferències entre la natura i nosaltres que ens pareix impossible pensar que també nosaltres formem-hi part, sobretot quan la gaudim.
ResponEliminaGaudeix l'ocell
la branca i el fruit.
L'arbre fa joiosa
sang del humus.
L'aigua, de la pendent,
se'n alegra caient.
I l'home s'amoïna
pel plaer del cant,
l'aixopluc de l'ombra
o el retrobament del bany.
Intrusos o no gaudim intensament en un lloc així. Una passada.
ResponEliminaGràcies, Montse
Una abraçada.
quina sensació de llibertat que despren el teu relat!!! preciós haver arribat a aquests indrets i gaudir-los.
ResponEliminaQuina sensació de tranquil.litat i de plaer... em demano un trosset de platgeta..
ResponEliminaRealment preciós..!
Petonets
Vull un còdol!
ResponEliminaJa va bé de tant en tant sentir-nos intrusos. Massa que obliguem a tot el que belluga a tocar el dos del seu hàbitat.
ResponElimina*Sànset*
vec el sentiment aquest de sentir-se intrús com un respecte molt gran cap a la natura...
ResponEliminamolt bo!
gràcies per participar a la cadena !!!
salut!!!
Una descripció perfecta.
ResponEliminaJa escolto el soroll de l'aigua i veig una libelula planejant arran de terra.
Bona nit Montse.