dilluns, 25 d’octubre del 2010

SOMNIS

La Martina des de la finestra observa la nena que, exultant, fa volar les fulles.
Li recorda temps passats, quan també ella era una nena, que jugava i corria  pels carrers del poble. Sobretot reté a la memòria aquella imatge, en la que saltava il·lusionada, pensant que podria tocar el cel, ara ja no s'ho creu, però no ha deixat mai de somiar-hi.
I ja se sap que els somnis ho fan tot possible, fins i tot poder tocar el cel als 92 anys.

14 comentaris:

  1. no hi ha edat pel pensament, sortosament el cervell no depèn de cotilles físiques :)

    ResponElimina
  2. Els somnis portats per les il·lusions rejuveneixen...
    Anton.

    ResponElimina
  3. tant de bo el cervell mai no ens falli i ens porti molts de somnis

    ResponElimina
  4. Mentre somiem tindrem la possibilitat de fer-ho realitat. El probelma apareix quan deixem de somiar.

    *Sànset*

    ResponElimina
  5. Viure al món dels somnis ens ajuda a tirar endavant, ara bé cal saber on estan els límits. Molt bonic. Gràcies!!!

    ResponElimina
  6. Un bonic somni farcit de vida i optimisme.
    Enhorabona!.

    ResponElimina
  7. Això és força de vida! Esperem prendre'n un pessic.

    ResponElimina
  8. També m'ha agradat a mi descobrir els teus somnis!

    ResponElimina
  9. Aquests somnis que ens van tant bé...
    M'agrada somiar!

    ResponElimina