Totes aquestes fotografies espaiades en el temps, uneixen el record de diferents generacions, en imatges i sensacions fins i tot olfactives, al veure les carteres i els plumiers revius moments d'infantesa oblidada.
Veus retratada una època i captes una manera de viure i entendre el món, amb tots els convencionalismes i la seva repressió.
Visualitzes com ha canviat l'escola i la manera d'ensenyar, amb l'arribada de la tecnologia i tot el seu procés innovador.
Pissarra i guix, els símbols de totes les escoles, deixen d'utilitzar-se i passen al racó de les coses velles, al costat dels antics pupitres amb els seus tinters i plumilles. Tots aquests canvis en tant sols 75 anys.
Una bona exposició on es recull la memòria col·lectiva d'un poble.
.JPG)
.JPG)
El temps passa depresa i en alguns casos massa depresa i tot i cal pair-ne els constants canvis...saps jo apart de moodle, correus electrònics i el que faci falta encara utilitzo, també guix ( del rodonet que no fa pols) i pissarra!
ResponEliminaSalut i memòria!
Veient això...com serà d'aqui a 75 més?
ResponEliminaDoncs sols queda esperar uns anys mes com serà d'aqui a 20 anys mes? cal recordar sempre el que va ser.. per explicar-ho quan ja no sigui....
ResponEliminaQue els temps passa sense donar-se compte pero passa.
Petonets y disc dur per recordar..
Jo em sento afortunada de viure aquests moments tan especials de canvi!!!
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaLa memòria d'un poble diu moltes coses!
ResponEliminaSaber exhaltar-se pel nou i enamorar-se del vell, difícil combinació. Però no impossible quan el factor humà no ha deixat de ser bàsic.
ResponEliminaSalut