Sempre recordaré que te'n vas anar quan tot just despertava el nou segle.
Ja fa 10 anys que no hi ets, nosaltres seguim el viatge i el teu record ens acompanya.
Tot fent camí el reflex d'una llum ens il·lumina, són els teus nets que amb el seu somriure ens fan somniar en el demà.
Viure és això, un contrast de goig, dolor, foscor, llum.
Fulleja l’arbre instants d’infants
Fa 7 hores
Gràcies...
ResponElimina