Núvols de pols
amaguen el desastre,
sota la runa, enmig de la foscor
mort i vida.
El món s'estremeix
davant d'aquest abisme,
imatges colpidores
trenquen l'harmonia.
Als qui resten vius
cal fer-los visibles,
fer sentir la seva veu
i exigir una sortida digna.
una sortida digna
Deix a la galta
Fa 8 hores
xulo, el poema, Montse. No sabia que n'escrivissis.
ResponEliminaUn petó