dijous, 21 d’octubre del 2010

LA CADIRA ABANDONADA

Soc un aturat, porto tot un dia caminat i faig una parada. Solitari aquí a la platja miro la cadira abandonada. Tots dos som nàufrags, utilitzats i llançats.
Malvat capital on tot val: Pujar... pujar, pasta... pasta, amunt... amunt, acumulant tot un gran pastís; ni sap ni vol mirar tot l'abandó i la gana ocasionada. Tots atrapats, buscant un món millor.
Tombat a la sorra, continuo mirant la cadira, com la mar l'acarona i alhora l'atrapa, no pot tornar a la platja. L'onada l'aixopluga, la gronxa i l'allunya, ballant una dansa la banya tota nua, un raig solar l'il·lumina i corro a salvar-la.


14 comentaris:

  1. Un text que comença en prosa i acaba en poesia... MOLT MACO, MONTSE!

    ResponElimina
  2. Passar de la contemplació a l'acció, acostuma a donar resultats possitius.
    Potser fins i tot pot ajudar als nàufrags a sortir de l'illa.

    ResponElimina
  3. I més que n'hauríem de córrer a salvar. Potser si més gent ho fes les coses anirien millor.

    *Sànset*

    ResponElimina
  4. He pensat igual que la Carme!
    Molt bonic, Montse.
    A part de la cadira haurem de salvar moltes més coses. Al pas que anem!

    ResponElimina
  5. I sense cap E...que era el més difícil

    ResponElimina
  6. ¡Sávase lo que se pueda! com dirien al s. XVII.

    En el fons una història trista.

    Salutacions

    ResponElimina
  7. moltes gràcies. Fantàstica la tasca que heu fet tothom amb aquests texts mancats de Es

    ResponElimina
  8. Poètic final , petits gestos per salvar-se i no ser arrosegats com a deixalles.

    ResponElimina
  9. Força real també el teu relat. Realista i alhora poètic. Bona combinació. Gràcies per la visita que, com pots veure, et torno.

    :)

    ResponElimina
  10. Osti Montse! M'acabes de recordar un viatge que vaig fer solitari a Eivissa, durant un hivern, i passejant per la Platja del Cavallet vaig trobar una cadira sola i abandonada arran de l'aigua.

    En tinc una foto fantàstica! Un dia d'aquests la faré servir d'inspiració per un post!

    Molt bonic!

    ResponElimina
  11. felicitacions sinceres! un text molt ben escrit i lligat sense cap e eeeh? molt bo! sóc la mateixa ElviraFR però m'he canviat el nom blocaire!

    ResponElimina
  12. Molt adient per la realitat d'avui dia, i molt ben elaborat. La imatge i el to poètic del final m'ha agradat molt.
    Salut!

    ResponElimina