LA CADIRA ABANDONADA

Soc un aturat, porto tot un dia caminat i faig una parada. Solitari aquí a la platja miro la cadira abandonada. Tots dos som nàufrags, utilitzats i llançats.
Malvat capital on tot val: Pujar... pujar, pasta... pasta, amunt... amunt, acumulant tot un gran pastís; ni sap ni vol mirar tot l'abandó i la gana ocasionada. Tots atrapats, buscant un món millor.
Tombat a la sorra, continuo mirant la cadira, com la mar l'acarona i alhora l'atrapa, no pot tornar a la platja. L'onada l'aixopluga, la gronxa i l'allunya, ballant una dansa la banya tota nua, un raig solar l'il·lumina i corro a salvar-la.