dilluns, 25 d’octubre del 2010

SOMNIS

La Martina des de la finestra observa la nena que, exultant, fa volar les fulles.
Li recorda temps passats, quan també ella era una nena, que jugava i corria  pels carrers del poble. Sobretot reté a la memòria aquella imatge, en la que saltava il·lusionada, pensant que podria tocar el cel, ara ja no s'ho creu, però no ha deixat mai de somiar-hi.
I ja se sap que els somnis ho fan tot possible, fins i tot poder tocar el cel als 92 anys.

Publicat per montse a 12:41
Etiquetes de comentaris:

14 comentaris:

  1. Carme Rosanas25 d’octubre del 2010, a les 13:22

    Molt bonic i tendre, Montse!

    ResponElimina
  2. Clidice25 d’octubre del 2010, a les 13:40

    no hi ha edat pel pensament, sortosament el cervell no depèn de cotilles físiques :)

    ResponElimina
  3. rebaixes25 d’octubre del 2010, a les 17:16

    Els somnis portats per les il·lusions rejuveneixen...
    Anton.

    ResponElimina
  4. rits25 d’octubre del 2010, a les 22:17

    és preciós i molt commovedor

    ResponElimina
  5. Garbí2425 d’octubre del 2010, a les 23:07

    tant de bo el cervell mai no ens falli i ens porti molts de somnis

    ResponElimina
  6. Elfreelang26 d’octubre del 2010, a les 0:27

    Emotiu, delicat i tendre...molt maco

    ResponElimina
  7. sànset i utnoa26 d’octubre del 2010, a les 9:06

    Mentre somiem tindrem la possibilitat de fer-ho realitat. El probelma apareix quan deixem de somiar.

    *Sànset*

    ResponElimina
  8. Joana26 d’octubre del 2010, a les 9:14

    Viure al món dels somnis ens ajuda a tirar endavant, ara bé cal saber on estan els límits. Molt bonic. Gràcies!!!

    ResponElimina
  9. Jordicine26 d’octubre del 2010, a les 10:31

    Carai; quina enveja!

    ResponElimina
  10. Alberich26 d’octubre del 2010, a les 12:48

    Un bonic somni farcit de vida i optimisme.
    Enhorabona!.

    ResponElimina
  11. El porquet26 d’octubre del 2010, a les 19:47

    Això és força de vida! Esperem prendre'n un pessic.

    ResponElimina
  12. Cèlia27 d’octubre del 2010, a les 11:30

    També m'ha agradat a mi descobrir els teus somnis!

    ResponElimina
  13. Assumpta Bachs28 d’octubre del 2010, a les 8:15

    L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  14. Mortadel.la28 d’octubre del 2010, a les 22:10

    Aquests somnis que ens van tant bé...
    M'agrada somiar!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)