- Que volen aquesta gent, que venen de matinada?
- Potser han canviat els torns de la neteja?
- que t'empatolles? mira'ls com van vestits
- hui, hui quin pànic
- ai! algú m'està agafant, no puc respirar,
- a mi m'han trencat un dit,
- tot em dóna voltes, m'han posat cap per avall,
- amb aquesta velocitat, rodolarem i acabarem fets miques
- on carai ens porten?
- Silencio!!!! que sois unos quejicas como vuestros amigos catalufos.
.JPG)
.JPG)
Eren unes obres amb vida pròpia i les van maltractar molt.
ResponEliminaNi elles, les obres, ni els seus amics, estem contents.
ResponEliminaMolt ben trobat, Montse, això de posar-hi la frase de la cançó...
ResponEliminaBona nit.
El personal de neteja, va entrar amb tricorni.
ResponEliminaencara deuen sentir l'anyorança del Català permanent
ResponEliminaNo hi entenen d'art, només entenen de com fer mal.
ResponEliminaben trobat i ben escrit! si les pedres parlessin ben segur dirien quelcom semblant
ResponElimina