NIT DE REIS

Regirant el fons d'armari, trobo aquest leotards vermells, la seva olor em transporta aquells dies d'hivern quan érem canalla i ens trobàvem al carrer per jugar; junts descobríem molt aviat qui eren els Reis; aquest secret el manteníem amagat fins que els pares ens deien la veritat, pensant que ja érem prou grans per a saber-ho.
No guardo cap record de creure que els Reis existien de debò, malgrat això, eren dies meravellosos. 
M'agradava veure com la mare es comportava com una nena i jugava amagant els regals, mentre als demés se'ls veia més despreocupats de la obligada feina diària, més propers al nostre món d'infantesa, i sense repetir aquell ''AI'' tan propi de la gent de pagès quan miraven al cel.
Tanco els ulls i em veig al costat del padrí guarnint el balcó i sento com diu: aquí en aquest costat hi posarem blat i aigua pels camells i al mig hi deixarem 3 gots de vi amb ametlles garrapinyades pels Reis.
L'endemà de bon matí ens reuníem plegats al balcó i baixàvem tots els paquets al menjador i amb l'olor de la xocolata desfeta obríem els regals: la gorra pel padrí, la manteleta de la iaia, els mitjons del pare, les calces per la mare, ah! i a què no endevineu de qui són aquests leotards vermells?.... Sento el toc d'una trompeta i surto corrent al carrer, és en Jordi que bufa sense parar content amb el seu regal.
Sempre recordaré amb emoció aquelles vivències plenes de realisme màgic.