Aquest anunci de nuviatge, exterioritza una relació carregada de convencionalisme, que ni ells ni ningú sap quant durarà.
Només saben que quedarà aquest retrat, resistint al desgast del temps.
divendres, 2 de febrer del 2018
NÚVIA I NUVI
Etiquetes de comentaris:
relats conjunts
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
I ni això, si són com en Dorian Grey!
ResponEliminael temps passa fora .....ben trobat
ResponEliminaUn retrat que pot portar bons records o no tan bons... no ho podem saber...
ResponEliminaEls seus nets quan es mirin el retrat diran: "quina fila que feien els avis"...
ResponEliminaBon cap de setmana.
El retrat en paper encara té la força de retenir el temps.
ResponEliminaNo hi ha res més convencional que les fotos de casament, les imatges de la parella, sobretot... en blanc i negre.
ResponEliminaBon dia Montse.
apostem un pèsol que aquests no duren nu un any.....amb aquest posat.
ResponElimina